La petjada de Maria Cristina Masaveu

Maria Cristina Masaveu Peterson (1937-2006) va néixer a Oviedo en el si d’una família burgesa d’arrels catalanes dedicada a activitats comercials, industrials i bancàries i compromesa amb l’art i la cultura. Una nissaga d’empresaris, la dels Masaveu, que després de 180 anys ha esdevingut el grup empresarial més important d’Astúries i una de les fortunes més grans d’Espanya (l’onzena el 2016, segons la revista Forbes, amb 2.500 milions d’euros de patrimoni).

Poc podria imaginar el castellarenc Pere Masaveu Rovira, besavi de Maria Cristina Masaveu, que la seva empenta i intrepidesa es convertiria, amb el temps, en un empori. Fill d’una família burgesa, establerta al carrer Sant Llorenç de Castellar, amb 13 anys decideix marxar amb la intenció, sembla, d’arribar a Cuba. El jove castellarenc, però, va fer una aturada a Oviedo, on s’establiria finalment. Allà, va treballar en un establiment de teixits. Quan mor el propietari d’aquest negoci, Pere Masaveu contrau matrimoni amb la vídua i hereva, Carolina González Arias-Cachedo i és aquí on s’inicia la trajectòria empresarial dels Masaveu.

Tot i que els descendents de Pere Masaveu s’assentarien a Astúries, els vincles amb Castellar del Vallès seguirien ben vius durant dècades, ja que una part de la família continuava vivint a la nostra vila; de fet, el seu germà, Joan Masaveu Rovira, va ser alcalde de Castellar. Aquest lligam va propiciar que els seus fills, nets i besnets visitessin assíduament Castellar. 

Fins i tot que hi passessin llargues estades, com la Cristina. “Ella venia habitualment a Castellar i durant una època hi va viure una temporada llarga. Des de l’Ajuntament li vam demanar col·laborar amb l’Obra Social Benèfica  i aquí va fer una gran col·laboració. Era molt solidària”, recorda la historiadora Gemma Perich, que va parlar amb ells en diverses ocasions.

Maria Cristina Masaveu Peterson tenia una personalitat captivadora. Filla de Pedro Masaveu i Juj Peterson, va heretar del seus pares l’amor per l’art i la cultura. Educada estrictament, va desenvolupar un esperit liberal, solidari i sensible i va prosseguir l’estela del seu pare, la d’apostar pel mecenatge i la col·lecció d’obres d’art. “Era una persona molt culta, havia rebut una formació de gran nivell, li agradava molt l’art, la música, i per això el seu pare va adquirir moltes obres d’art. Van ser mecenes de molts artistes, un d’ells Frederic Mompou. Ella tocava el piano i els agradava molt la música del segle XVII i XVIII”, detalla Perich. La seva mare va morir quan ella i el seu germà eren petits, a l’edat de 7 i 6 anys, el que va provocar que bolqués tota la seva admiració en la figura del pare. “La seva mare era sueca i també provenia d’una família d’alt estatus econòmic i cultural. Quan la Cristina va morir, es va plantejar, d’acord amb l’Estat, que amb tot el seu patrimoni artístic es creés una fundació”. D’aquí sorgeix, per voluntat expressa de Cristina Masaveu, la Fundació María Cristina Masaveu Peterson, que es va crear el 2006, el mateix any que ella va morir. 

La Fundació, que ara presideix Fernando Masaveu, fill d’Elías Masaveu, cosí inseparable de la Cristina, té diversos objectius. D’una banda, la promoció i difusió del patrimoni històric espanyol, de la música i de l’art, i, de l’altra, la formació de joves i la investigació científica. Precisament per continuar amb aquesta tasca de promoció de l’art, recentment la Fundació ha creat un nou espai a Madrid, al carrer Alcalá Galiano, molt a prop del Paseo del Arte. El 2 d’octubre es va inaugurar l’exposició Colección Masaveu. Pintura española del siglo XIX. De Goya al modernismo. 
L’exposició inaugural, en què el rei Felip VI va ser present, ofereix una selecció de més d’un centenar de peces que fins aleshores no s’han mostrat públicament i que inclouen obres de Goya, Sorolla, Federico de Madrazo o Zuloaga. 

La petjada Masaveu a Castellar  
L’empremta de la família Masaveu és palpable encara avui dia a Castellar. Prop de l’Església hi ha dues cases de la família Masaveu, “una torre molt gran, amb accés pels carrers General Boadella i carrer del Centre, que van construir els Comas, que eren socis del Masaveu i la del davant que fa cantonada amb el carrer Església i que ara és de l’Ajuntament, gràcies a una cessió que va fer Cristina Masaveu cap al 1995”, recorda Perich. 

^{M. Cristina Masaveu amb els Reis Mags d’Orient, durant una de les seves estades a Castellar / Centre d'Estudis - Arxiu d'Història}

Des de 1964, Cristina Masaveu va passar llargues temporades a Castellar acompanyant el seu pare, que patia una malaltia. El seu compromís i responsabilitat amb la societat va fer que volgués col·laborar amb l’Obra Social Benèfica. “Quan es va fer l’ampliació de l’OSB va col·laborar econòmicament,  i quan es va crear la Unitat de Dependència de gent amb Alzheimer, a la mateixa residència, també hi va fer una aportació, i a la unitat li van posar el seu nom. Cada Nadal, a més, feia regals als avis però en forma de material: llits, mantes... equipament necessari. Ella es preocupava molt dels ajuts que feia. I trucava i preguntava pels avis. Va fer les aportacions fins la seva mort”.   

Fundació María Cristina Masaveu Peterson

El 2 d’octubre passat el rei Felip VI va inaugurar la seu de la Fundació María Cristina Masaveu Peterson a Madrid, que es va fer coincidir amb l’estrena de l’exposició Colección Masaveu. Pintura española del siglo XIX. De Goya al modernismo. La mostra, que compta amb 117 obres –80 de la col·lecció Masaveu–, fa un recorregut pels diferents estils pictòrics que es van desenvolupar durant aquesta etapa. A la imatge, el comissari de l’exposició i expert del Prado, l’asturià Javier Barón, mostra un dels quadres a Felip VI, acompanyat pel president de la Fundació, Fernando Masaveu. 

^{El comissari de l’exposició, Javier Barón, mostra un dels quadres a Felip VI, acompanyat pel president de la Fundació, Fernando Masaveu / Casa de S.M. el Rey}