La desaparició de la Ramona Ossul: una història per esclarir

Remenant fotografies a casa, l'Anastasi Miralles es va trobar amb el retrat de casament dels seus avis. Allò li va fer venir a la ment que la seva àvia, la Ramona Ossul Franquesa, havia desaparegut de Castellar el 1917 i que mai més es va tornar a saber d'ella. Aleshores va traslladar el seu neguit a les seves cosines, la Paquita i la Isabel Miralles: "Què se'n va fer de la iaia?" Així van decidir fer tot el que estava a les seves mans per intentar esbrinar alguna cosa, i el 6 de desembre de 2008 els tres cosins i alguns familiars més, van anar a visitar la casa pairal on havia nascut la seva àvia a Granera, al Mas Ossul. Amb el temps es van adonar que el dia de l'excursió, era precisament l'aniversari de la Ramona, el 6 de desembre. "Va ser una bonica coincidència", diu la Paquita.

Així, van anar aconseguint documents legals trucant a una porta rere l'altra: arxius, bisbats... "Vam anar a registre civil i ens van dir que la nostra àvia encara figurava viva. Llavors vam decidir que havíem de fer alguna cosa, perquè era vergonyós. Vam buscar que d'una forma o d'una altra la justícia ens la donés com a difunta perquè creiem que tota persona té dret a constar com a difunta, és el mínim ja que no podem saber ni a on, ni com, ni què", explica l'Anastasi. L'octubre passat, van aconseguir que el jutjat número 1 de primera instància de Sabadell emetés una resolució on es dóna fe de la defunció de Ramona Ossul Franquesa en 1927, deu anys després de la seva desparició, com marca la llei. La Paquita expressa: "Nosaltres l'únic que hem pogut fer amb la llei a la mà és fer tot el possible perquè aquesta senyora es consideri difunta. Ara té un començament i té un final". El cosí afegeix: "El que ens mou és restaurar la memòria de la nostra àvia. És el més injust del món que una dona de 31 anys desaparegui, deixi tres criatures i que mai més ningú pregunti per ella fins que els seus néts són vells. Que ningú reclami, ni ningú pregunti per a tu, a mi, quan em vaig assabentar, em va caure la cara de vergonya, per això, també ens ha valgut per netejar la nostra consciència".

La història de la Ramona || La Ramona Ossul Franquesa va néixer a Granera el 6 de desembre de 1886, a una casa de pagès. Com eren molts germans i la situació econòmica no era gaire bona, va decidir marxar per guanyar-se la vida i es va instal·lar, per treballar, en una fonda de Cerdanyola del Vallès, on va conèixer a l'Anastasi Miralles, un traginer amb el que es va casar a Badalona el 1911.

Ambdós van venir a viure a Castellar del Vallès i van tenir tres fills, en 1912, 1914 i 1916, tal i com consta al padró de Castellar del Vallès de 1917. Aquesta és l'última constància i l'última pista que es té de la Ramona: "En 1917 es perd la pista i mai més se'n sap res, és una espècie de secret de família perquè nosaltres no érem conscients de la gravetat, teníem l'esperança que movent papers podríem trobar alguna cosa que tingués una mica de lògica, però hem arribat a la conclusió que no hi ha esperança de trobar res més". El matrimoni Miralles – Ossul vivia amb els seus fills al carrer Major, número 47, els números d'ara no es corresponen amb el numerat d'aquella època, però, segons consta al padró, eres veïns dels Pascuet, per això, els néts calculen que seria l'edifici que avui dia porta el número 35. És estrany que en aquella època quan el poble només tenia 3.000 habitants ningú es preguntés per la desaparició d'una dona que vivia al carrer Major. "Hem parlat amb molta gent gran, la majoria no en sap res, l'altra diuen coses poc concretes, però no et pots fiar", assegura l'Anastasi. La Paquita explica que una dona gran del poble li ha confessat que se'n recorda que la Ramona era "molt alta, morena i guapa, amb uns ulls molts clars. Es recorda de veure-la a la porta de casa, però des la desaparició, no diu res".

Al poc temps de la desaparició de la Ramona, una altra dona del poble, la Maria Mas, va deixar el seu marit i va anar a viure amb l'Anastasi , però "les veus vives del poble els van convidar a anar-se'n de la vila, aleshores aquelles coses no estaven ben vistes". La història no s'acaba aquí. Quan van passar uns anys, els desterrats van tornar. Ara però, amb dues filles més, com consta al padró de Castellar de 1924: "L'avi i la Maria Mas van tornar i van inscriure al padró, -a més dels tres fills que l'avi havia tingut amb l'àvia Ramona-, dues filles més de l'avi amb la Maria, la més gran, de 4 anys". A més, al padró, la Maria Mas consta com a esposa quan això no era possible: "No podia ser esposa perquè el meu avi mai va ser declarat com a vidu ni ella es va separar del seu marit".

Els tres cosins es donen per satisfets amb haver aconseguit l'acta de defunció de l'àvia Ramona. No obstant això, si algú pot fer alguna aportació a la història, ja sigui un arxiver, historiador o veí de la vila els hi semblaria fantàstic: "Nosaltres aquí ja hem acabat però hem lliurat els documents recopilats als Arxius Municipals de Granera i Talamanca i properament ho farem a l'Arxiu Municipal de Castellar, perquè hi hagi constància i també per si algú ho vol consultar". Han aconseguit el que volien, però ara, per posar el punt i final a la història, caldria que algú desvetllés que se'n va fer de la Ramona Ossul.