9b2a04d5 6fc3 4691 a690 9b4f17f96e82_1440x961
Jordi Serrallonga en un moment de la seva sessió a 'Auditori dins la programació de L'AULA ||Montse Estrada
26/11/2021 Actualitat
Jordi Serrallonga, protagonista de L’Aula dimarts passat

Va fer  la conferència 'Déus amb peus de fang i animals invisibles'

L'AULA

La plujosa tarda de dimarts 23 de novembre, els socis de l’Aula van poder gaudir de la conferència de Jordi Serrallonga, arqueòleg, naturalista i explorador nascut a la jungla d’asfalt, però com ell mateix es defineix, “un primat nòmada domesticat per la cultura que segueix observant el planeta amb la mateixa curiositat que els naturalistes que l’han inspirat i que impulsen la seva vida a l’encalç del coneixement”. Serrallonga alterna l’aula universitària amb el treball de camp arreu del món que el porta a viatjar entre fòssils i ètnies a les sabanes africanes, però també a les illes Galápagos, l’Amèrica continental, Àsia i Oceania. Com a docent és professor de prehistòria, antropologia i evolució humana a la UOC, i també imparteix un màster de primatologia a la UdG i un de periodisme de viatges a la UAB, col·labora amb el Museu de Ciències Naturals de Barcelona i participa amb articles en diversos mitjans de comunicació.  És autor de diversos llibres de divulgació, els més recents Dioses con pies de barro (2020) i Animals invisibles: Mite, vida i extinció (2021), aquest darrer en col·laboració amb Gabi Martínez, il·lustracions de Joana Santamans i pròleg de Viggo Mortensen. 
Al llarg la xerrada, amb el títol de Déus amb peus de fang i animals invisibles, va parlar-nos de les temàtiques dels seus darrers llibres, i del desafiament humà a les lleis de la natura i les seves conseqüències. Va afirmar que els humans som una colla d’antropocèntrics, etnocèntrics i egocèntrics, i va voler trencar la barrera de l’antropocentrisme que ha fet que s’hagi posat de moda el concepte d’Antropocè com una època geològica en exclusiva.
Durant la segona part de la ponència es va centrar en el que ell anomena animals invisibles, alguns molt difícils de veure però que existeixen com el puma, l’ornitorrinc o el calamar gegant, alguns extingits per la pressió humana sobre el territori, com el dodo, el moa, el megateri, el megalodon o el mamut llanut, altres que estan en greu perill d’extinció com la girafa reticulada, el goril·la de muntanya, el dofí rosat o l’okapi, i altres que són animals mítics i que continuen estimulant l’imaginari de milions de persones arreu del món com les sirenes, el monstre del llac Ness, el ieti o la serp voladora.
I és que els humans, que ens havíem considerat déus per sobre de tota la meravellosa biodiversitat del planeta, hem anat destrossant hàbitats i extingint espècies a pas de gegant. Potser pandèmies com l’actual ens estan obligant a reflexionar sobre la nostra posició real sobre la Terra: només som una peça més de la natura i cal que respectem la resta d’éssers vius que conviuen amb nosaltres si volem sobreviure com a espècie i no volem formar part de la llista d’animals invisibles extints. 

 

Aquí pots recuperar l'àudio integre de la conferència de Jordi Serrallonga

 

 

Comparteix
M'agrada
Comentaris