Joaquim Portabella: "Vaig crear l’editorial per publicar el llibre d’una professora meva"

· T’has dedicat a l’egiptologia.
Sí. Vaig estar cinc anys al Museu Egipci de Barcelona. Estava fent de guia, feia visites nocturnes i també estava a la botiga i feia viatges. La Fundació Clos organitzava creuers amb un vaixell escola i hi vaig anar a un curs. Els alumnes són aficionats a l’egiptologia. Al vaixell, a part de fer una introducció a l’Egipte faraònic, s’organitzaven visites  in situ del que acabàvem d’explicar. Van ser els meus primers passos en aquest món i després vaig començar a fer la tesi doctoral que havia d’anar per aquí i agafava tota la civilització minoica, l’edat del bronze i el Pròxim Orient, però la vaig deixar aparcada.

· Des de sempre et va interessar el món d’Egipte?
Sí, de ben jovenet. El meu pare em va regalar un llibre d’Egipte i  ja vaig descobrir aquesta civilització. Arran d’aquí vaig anar llegint llibres, vaig visitar diferents museus, entre ells el de Montserrat, que té una col·lecció d’Egipte molt interessant, i vaig fer cursos al Museu Egipci de Barcelona.

· A Catalunya no hi ha gaires egiptòlegs, oi?
La veritat és que és un món petit. Tinc un postgrau en egiptologia, però l’egiptologia no està reconeguda com a tal. És una especialització dins de la història antiga, a diferència del món anglosaxó, on existeix la figura de l’egiptòleg d’especialitat, a més de professor egiptòleg, que pot impartir a la universitat.

· Per què fascina tant l’antic Egipte?
És una mica els orígens de la civilització occidental. Tot el que és el món grec i romà beu  d’alguna manera en el camp cultural i mitològic. A més, hi ha l’exotisme que desperta, no només els tresors que s’hi han trobat sinó que és una civilització molt enigmàtica, amb aquests grans monuments que d’alguna manera tenen alguna cosa especial, i alhora és molt desconcertant. Tenien uns coneixements molt avançats que fins i tot avui dia alguns enginyers encara es pregunten com van poder construir aquelles piràmides tan perfectes amb unes eines tan rudimentàries.

· El teu vessant històric l’estàs posant en pràctica amb el teu propi segell, DStoria...
Sí. Tot sorgeix quan estava estudiant a la universitat,  una professora que sabia que treballava a La Llar del Llibre em va preguntar si coneixia alguna editorial per poder publicar. Vaig pensar que, arran del fet que ella tenia problemes per poder editar,  podia crear l’editorial.

· I vas arribar a editar el treball de la professora?
Sí. Però el primer llibre de l’editorial va ser una traducció del llibre Entre los justos, que havia editat el jueu americà Robert Satloff que, arran dels atemptats de l’11S, es va preguntar si hi va haver musulmans que van salvar jueus a escapar de l’Holocaust. Per exemple, a tota la zona controlada pel govern de Vichy, va descobrir veïns musulmans que van ajudar els seus veïns jueus i van amagar-los a mesquites de la zona.

· Quins llibres publiqueu?
Ens decantem per temes inèdits, però la tendència és història antiga, arqueologia, del Pròxim Orient, egiptologia i història esportiva, perquè també és un tema molt interessant.

· A la llibreria es poden trobar llibres de la teva editorial?
Sí. S’hi poden trobar alguns, però no tots. S’edita molt i rebem moltes novetats, a la llibreria. Tot i que intentem ser una llibreria de fons, un llibre com a molt està un any als nostres prestatges.

· Ha canviat  molt el negoci de les llibreries?
Sí. Ara està sorgint el fenomen que ve del món anglosaxó que són les llibreries de barri. Primer hi havia aquestes grans marques de llibreries que van entrar en crisi i sorgeixen les de barri, properes i a més temàtiques.

· Com a bon prescriptor, recomana’m un llibre. 
Nascuda de Venus de Sònia Lleonart, de l’editorial Rosa dels Vents. És una novel·la ambientada en el Renaixement i centrada en la història d’amor entre un dels membres de la família Mèdici i Simonetta Vespucci, musa del pintor Sandro Botticelli. 

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Tranquil
Un defecte que no pots dominar?
Soc massa tranquil
La teva paraula preferida?
Pau
Quin plat t’agrada més?
Les amanides
Un episodi de la història
Primera Guerra Mundial
Un personatge històric?
Gandhi
Un llibre?
‘Si això és un home’ de Primo Levi
Una pel·lícula?
‘Stargate’
Un indret de Castellar?
Puig de la Creu
Un viatge per fer?
Creta
La millor lliçó de la història?
Ensopeguem sempre amb la mateixa pedra