6Q2A3694 2_617x412
Joan Romeu, pessebrista. ||Q. PASCUAL
21/12/2018 Actualitat
Joan Romeu: "No ens podem quedar estancats en el pessebre tradicional"

D’ofici és sastre, però tant de bo fos pessebrista, diu. És una passió que va descobrir fa gairebé 14 anys i que, des d’aleshores, a ell i a la seva dona els ocupa moltes hores: no només fan el paisatge, sinó també les figures

Marina Antúnez

· D’on et ve l’afició de fer pessebre?
Quan era menut , a casa fèiem el pessebre de suro, molsa i pedra, el que s’anomena popular. Als 17 o 18 anys vaig començar a fer pessebre amb una mica més de cara i ulls. Em quedava embadalit amb el pessebre que anava a veure al Grup Pessebrista, on ja feia anys que en feien. El pessebre com a tal, el vaig començar el desembre del 2004. No havia tocat mai guix ni porexpan fins aleshores.

 

· Qui va ser el teu mestre?
El meu cosí Joan Sáez me’n va ensenyar, va ser el meu mestre. Em va explicar com treballar el guix. Vam fer el primer pessebre a casa amb la Montse Santander, la meva dona i també pessebrista. I vam guanyar el primer premi del Concurs de Pessebres en la categoria artística.   


· I quan vas entrar al Grup Pessebrista de Castellar?
L’any 2005, arran d’això del premi, em van convidar a formar part del grup. Primer,  vaig començar d’aprenent del meu cosí  i l’any següent ja vam fer el primer diorama sols, amb la Montse. Ja fa 13 anys que fem pessebres.   

 

· Com era fer pessebre al Grup Pessebrista, quan vau començar?
Aleshores, el pessebre s’havia de fer tot in situ. Bàsicament, s’utilitzava una base de porexpan blanc i es cobria amb guix. La feina era pastar i collar. Ara podem fer moltes parts a casa. La base és de porex blanc, però folrat amb porex d’alta densitat, un material boníssim per treballar i que es pinta perfectament.   

 

· Vosaltres us feu les figures, oi?
Tot va començar perquè, a la Biennal del Pessebre de l’any 2010, vam haver de posar el naixement en un segon terme perquè no teníem figures prou grans al local per posar-lo a davant. Vam comentar la problemàtica amb un company, que ens va animar a agafar un tros de fang i fer una figura. Ho vam provar a casa i ens va quedar prou bé. Vam proposar fer un curs de figures, que van impartir els pessebristes sabadellencs Carles Capdevila i Francesc Fayos. Ells formen part del grup castellarenc i donen categoria a l’entitat. Després, més pessebristes ens hem fet les nostres pròpies figures.

 

· Enguany heu fet una figura molt especial, ens ho expliques?
L’any passat ens va deixar un molt bon amic pessebrista, en Toni Penalva. De seguida vam tenir clar que intentaríem fer la seva figura. El repte era molt important, perquè no és el mateix fer una figura imaginària que fer-la perquè s’assembli a una persona real. En aquest cas, havíem de fer el Toni. Ens hi hem esmerçat tant com hem pogut i estem molt satisfets de com ha quedat. Ha estat molt emotiu i la gent que l’ha vist l’ha reconegut.

 

· Creus que les vostres figures ja tenen estil propi?
En tot cas, volem fer figures que et diguin alguna cosa, que siguin diferents. Volem donar la volta a la vida quotidiana i fer figures expressives. Fer figures ens fa fixar en com camina la gent, com s’asseu, en les expressions, en les mans... jo miro molt les mans.  

 

· Quin és el repte més difícil que heu afrontat fins ara?
Sempre hi ha nous reptes. A nosaltres ens agrada molt el Pirineu català, però penso que un pessebrista no es pot limitar a un tipus d’arquitectura, ha de saber fer paisatge català, hebreu, marines, etc. Nosaltres procurem alternar. I sempre ens documentem moltíssim, sobretot, a través de les fotografies. I si el lloc és assequible, hi anem. Ens fixem en portes, finestres, graons, xemeneies,  fins i tot, en els tipus d’arbres que creixen a l’indret.

 

· La màxima d’un pessebre és la representació religiosa?
Crec que,  a Catalunya, ens diferenciem d’altres zones de l’Estat com, per exemple, Andalusia. Allà tenen molt arrelada la Setmana Santa i fan molta figura clàssica de patiment. Aquí, es fa figura més popular perquè es valora molt la part artística, quasi més que la religiosa. Hi ha una aposta per l’actualització del pessebre. Hi estic molt d’acord, el pessebre ha d’evolucionar, no ens podem quedar estancats en el pessebre tradicional. Hi ha moltes formes de llenguatge pessebrístic, el pessebre ha de dir alguna cosa, i a mi, els que són reivindicatius m’agraden. Al grup hi tenim l’Enric Benavent, que ha estat i és un referent en nous llenguatges del pessebre.

 

Les 11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
La sinceritat


Un defecte que no pots dominar?
Soc una mica impulsiu


Una persona que admires?
Les persones que van de bona fe


La teva paraula preferida?
Hola


Quin plat t’agrada més?
Els canelons de Nadal


Una figura pessebrística?
Les mans, m’encanta fer-les


Un paisatge de pessebre pendent?
Les muntanyes de Suïssa


Un músic?
Txarango


Una obra de teatre?
L’última del meu fill


Un llibre?
‘Una vida en imatges’, de Josep Pagès Petit


Un desig per al 2019?
Que el món escolti moltes persones a qui es tapa la veu i que siguem sincers

 

Comparteix
M'agrada
Comentaris