Jane Bonomo: "La caritat és la clau perquè una persona si...

· Com arribes a Catalunya?
Jo soc de São Mateus, un municipi de l’estat d’Espírito Santo, al costat de Rio de Janeiro, al Brasil. Vaig venir a Catalunya el 1999 per visitar una amiga que havia tingut una filla i vaig aprofitar per fer vacances. Em va encantar el clima i veure per primera vegada la neu. I vaig decidir quedar-me tres mesos més. Quan estava a punt d’expirar el permís per estar-m’hi, vaig decidir quedar-m’hi definitivament.

· Tant et va agradar?
Tant que vaig deixar tot el que tenia allà. Jo vaig estudiar Ciències Comptables i treballava en una assessoria a un ajuntament, en una escola d’anglès i d’intèrpret. Allà estava molt bé, tenia una feina estable, guanyava un bon sou, però vaig renunciar a la meva feina al Brasil, i vaig buscar-ne aquí. Alguna cosa em va fer llançar-me i no crec que fos la casualitat, perquè jo no hi crec.

· T’instal·les aquí amb 25 anys.
Vaig buscar feina en una escola d’anglès a Sabadell, però havia de convalidar tots els meus estudis del Brasil. Allò suposava molt de temps i diners i vaig buscar feina de cambrera. Al bar de l’Hotel Verdi, que venia molta gent estrangera i podia practicar l’anglès, m’hi vaig enganxar de seguida. Després vaig seguir de cambrera a Granera i també treballava al bosc, de llenyataire. No m’ha importat treballar en coses tan diferents, perquè sempre he estat feliç fent el que feia. Als 33 anys, però, vaig emmalaltir i la meva vida va donar un tomb.

· Què et va passar?
De cop, se’m van inflar les cames, els ulls i em van deixar ingressada un mes a l’hospital. Em van detectar una malaltia greu relacionada amb el cor i el pulmó. Vaig haver de deixar la feina.

· I arriba el coronavirus i et consideren una persona de risc.
Aquest virus, des del meu punt de vista, va venir per a mi, perquè jo canviés el meu cap. Perquè he perdut la por a morir-me. Fa anys que estic malalta, soc discapacitada, em prenc onze pastilles, em dedico a rescatar gats de carrer i buscar-los adopció perquè m’agraden molt els animals, i llavors arriba aquest virus i em dic, si l’agafo, és el final per a mi, perquè tinc hipertensió pulmonar i insuficiència cardíaca dreta. Però aleshores m’ho vaig prendre com una oportunitat. Em vaig dir: deixa aquesta por i canvia el xip.

· I què vas fer?
Vaig anar a Creu Roja Castellar per fer-me voluntària i vaig fer la formació. Si m’agafava el virus, em moriria igual, per tant volia fer alguna cosa bonica per si passava. De petita sempre havia volgut ser de la Creu Roja, els veia a la tele vestits de vermell, salvant vides... I el que va passar és que em vaig començar a trobar millor.

· Què va canviar?
Jo no em sentia útil. Em sentia buida. I llavors començo a fer el voluntariat i arribo a casa de gent gran, els porto la compra, compartim unes paraules d’ànim. Em donaven les gràcies i aquesta mirada entrava dins del meu cor. Ara mateix, com s’ha acabat la campanya de vacunació de grip, soc promotora de salut. La meva feina és anar pels carrers i places de Castellar amb mascareta, gel i una llibreta i conscienciar a tothom sobre les mesures de seguretat. I la resposta de la gent és molt bona.

· Què suposa per a tu, el voluntariat?
Em vaig començar a trobar millor psíquicament i físicament. Des que soc voluntària prenc només dues pastilles. La meva metgessa del Clínic em diu que no sap com m’ho he fet per millorar tant. El voluntariat m’ha millorat la salut, però també m’ha fet més humil, més sociable i caritativa. La caritat és la clau perquè una persona sigui feliç.

· Estàs totalment integrada.
Sí, això és casa meva. A més, vaig fer el nivell C de català perquè crec que és el mínim que un estranger pot fer. Si hagués anat a la Xina, hauria après xinès.

· T’agradaria tornar a São Mateus?
No puc tornar al Brasil perquè no puc volar amb aquesta malaltia. I en vaixell no em deixen portar la medicació. Ja ho he acceptat. Estic contenta de ser aquí, perquè si no hi fos, ja estaria morta. Al Brasil aquesta malaltia mata moltes persones. L’accés que tinc a la medicació aquí, allà és molt complicat. La meva decisió del 1999 de quedar-me a Catalunya m’ha salvat la vida.

Afegeix L'Actual com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat.

Activar ara

Jane Bonomo: "La caritat és la clau perquè una persona sigui feliç"