L’Aula d’Extensió Universitària aposta per la cultura i engega el nou curs amb una conferència de Vicenç Villatoro
L’Aula d’Extensió Universitària per a gent gran ha estat valenta i, apostant per la cultura i per la gent gran, ha iniciat, de nou, el curs adaptant-lo als temps de pandèmia, però amb el mateix entusiasme. Un centenar de persones –recordem que l’Auditori ha reduït el seu aforament a la meitat– va participar en la inauguració del nou curs dimarts passat.
El president de l’Aula, Anton Carbonell, va donar la benvinguda i va dir alt i clar que la cultura és segura. “No deixarem de demanar que es tingui ben present que s’ajudi el sector de la cultura en totes les seves manifestacions i àmbits. Ens manca una política cultural sòlida”. Davant del curs excepcional que comença, el president va recordar que no hem d’abaixar la guàrdia perquè la pandèmia continua sent una amenaça. “No ens hem de deixar vèncer i caure en un conformisme poruc, però hem de tenir la prudència necessària i confiar plenament en la feina abnegada i en les recomanacions assenyades dels professionals sanitaris”.
L’alcalde de la vila, que també va ser present el primer dia de curs, va assegurar que s’ha de tenir confiança en la ciència i fe en la cultura. “Aquesta és una de les primeres activitats que es fan a l’Auditori, i després d’aquests mesos, ja hi havia necessitat de retrobar-nos presencialment. Això d’envellir amb salut, el que vosaltres feu, és una cosa molt moderna, molt extraordinària”, va dir Giménez.
Conferència inaugural de Villatoro
Després dels parlaments, el convidat encarregat d’inaugurar aquest curs excepcional va ser el periodista, escriptor i polític Vicenç Villatoro. El terrassenc va basar la conferència en una idea estreta del seu llibre Massa foc: Mercaders i herois, dues maneres d’entendre la política. Per començar, va detallar que per entendre i escriure sobre política s’han de crear mapes, establir diferents pols. “Un dels eixos possibles és el de esquerra-dreta. Però aquest és insuficient, perquè n’hi ha altres, com l’eix catalanista-espanyolista o l’eix moderats-radicals”.
Villatoro, però, necessitava més eixos per entendre la política, tant la passada com els conflictes que estan succeint avui dia. És aquí on, després d’estudiar la Guerra de la Independència de Cuba, i d’aprofundir en les dues maneres de reaccionar de la societat davant el conflicte i la derrota, estableix l’eix heroi-mercader. “Una gran part de la societat espanyola d’aleshores, que no vol dir tota, s’alinea amb la concepció de soldat, d’heroi. Això vol dir l’honor, el valor, creure en la sang, morir per la pàtria. D’altra banda, una gran part de la societat catalana, que tampoc tota, s’identifica amb el concepte de mercader, representat pels Estats Units, guanyadors de la guerra. És a dir, diners, negociar, estalviar, viure bé. Són dues maneres molt diferents d’entendre la vida”.
Partint d’aquest eix heroi-mercader, Villatoro va fer un anàlisi d’una època concreta de la història, l’etapa de la Florència dels Mèdici i la república posterior del puritanisme, de Savonarola. També van desfilar per l’escenari personatges com Maquiavel, Maragall, Quevedo o Llorenç el Magnífic. “Molts conflictes es poden explicar tenint en compte aquest eix. Quan algú diu ‘no volem negociar’, estem davant d’un heroi, perquè per a un soldat, negociar és renunciar, perquè qui té la raó no negocia”.
El viatge per la Florència renaixentista i l’Espanya barroca va finalitzar en una reflexió. “No podem assegurar que el món de demà sigui millor, però tampoc estem condemnats al fet que sigui pitjor. El missatge és –va dir Villatoro– que després d’uns Mèdici pot venir un Savonarola. De què depèn? De remar. Depèn de com remem nosaltres. De l’optimisme de la voluntat i de voler fer coses”, va concloure el conferenciant, que es va mostrar molt agraït per haver inaugurat el curs.
