· I ara combina la docència amb la recerca.
Exacte. Vaig començar amb temes de radioactivitat i ara em dedico més a les astropartícules: astrofísica gamma de molt altes energies. El vincle entre les dues línies és l'estudi i detecció de radiacions i, de fet, ara sóc cap de la Unitat de Física de les Radiacions del Departament de Física de la UAB.
· Què es fa en aquesta unitat?
Estudiem diferents línies sobre la interacció de la radiació amb la matèria i aplicacions de la detecció de la radiació. Des de temes de radioactivitat ambiental a la dosimetria de neutrons. Una d'aquestes línies és la dosimetria del radó, que tracta de veure quin és l'impacte radiològic ambiental del radó en les persones. Aquest gas natural que s'acumula dins de l'habitatge acaba produint una dosi de radiació i pot produir càncer de pulmó. De fet, es considera la segona causa de càncer de pulmó en el món després del tabac.
· Per què ara escoltem tant a parlar del gas radó?
Fins l'any 1996, no hi havia cap regulació al món respecte del gas radó, la limitació de dosis es limitava a les fonts artificials excloent les aplicacions mèdiques. La Unió Eropea va treure una directiva, que va obligar per primer cop a controlar en els llocs de treball considerats com a 'perillosos' el nivell de gas radó. El 2013 va sortir una nova directiva d'Europa que obliga a tots els països membre de la Unió Europea a desenvolupar un Pla Nacional de protecció respecte del radó i això ha d'estar fet l'any vinent, el 2018.
· Què s'ha de fer?
Bàsicament, tres coses. Fer campanyes per identificar els habitatges amb un nivell de radó per sobre de 300 Bq/m3. Fer una protecció en els llocs de treball identificats, com mines o soterrats, i prevenir que els habitatges que es construeixin nous no tinguin nivells alts de radó, i això implica canvis tècnics en l'edificació.
· S'està fent recerca sobre aquest tema?
Justament estic dirigint un projecte amb altres universitats, i subvencionat pel Consejo de Seguridad Nuclear (CSN), on intentem veure quines mesures s'han de fer en una parcel·la per saber quin risc hi ha en aquest lloc perquè l'arquitecte pugui aplicar les mesures que estiguin establertes en el nou codi tècnic de l'edificació.
· Sabem els nivells de gas radó a Castellar del Vallès?
Castellar, en el mapa que està a punt de treure el CSN per municipis, és una zona intermèdia. Això no vol dir que hi hagi un risc elevat, el que passa és que hi ha poques mesures fetes. A Catalunya en tenim fetes només 900 i a Àustria, per exemple, més de 100.000.
· Com a físic, què en pensa de l'energia nuclear?
L'única cosa que tinc clara és que és un tema molt complicat i que no hi ha una única font d'energia que sigui la solució. Jo crec que la diversificació forma part de la solució. Òbviament aposto per totes les que no són contaminants i no són fòssils, que són les que han estat causa del canvi climàtic.
· El camí és, doncs, la combinació?
Sí. La nuclear té l'avantatge que és pràcticament inesgotable i, mentre està sota control, és neta. Però hi ha dos problemes: que hi hagi un accident, com el de Txernòbil i, sobretot, la generació d'uns residus que han d'estar sota control molts anys, perquè són d'alt període de semidesintegració. Crec que l'energia nuclear no ha d'estar tan demonitzada. Per mi, la solució passa per desenvolupar molt més les altres fonts d'energia. Però un dels problemes és la disponibilitat. Si ve una onada de fred, i en aquell moment, no tenim ni aire, ni sol, hem de garantir l'energia. Per tant, hem de combinar i, sobretot, fer recerca en les energies renovables i alternatives.
11 RESPOSTES
Un tret principal del teu caràcter?
Alegre
Un defecte que no pots dominar?
Xerraire
Una persona que admires?
David Jou
La teva paraula preferida?
Esforç
Quin plat t'agrada més?
El caldo
Un grup de música?
Genesis
Una pel·lícula?
'El nombre de la rosa', J. J. d'Annaud
Un llibre?
'Un millón de gotas', Víctor del Árbol
Un indret?
L'Empordà
Un viatge pendent?
El Machu-Picchu, al Perú
Una font d'energia?
La solar