Això no deixa de ser una reflexió resumida. Fa temps que penso en el mal que ha fet, en el conjunt de la societat catalana i de retruc en l’espanyola, l’obsessió per una independència total, mantinguda per prop de tres milions de ciutadans del país, enlluernats per aquesta idea pragmàtica, poc creïble en el fons. Una part de Catalunya (Junts per Catalunya –la vella Convergència–, part d’ERC i una CUP extremosa), mentalment tradicional i rica, amb excepcions, ben posicionada en els àmbits cultural, econòmic, empresarial i polític, ha volgut, peti qui peti, imposar els seus criteris organitzant un sidral descomunal, pretesament definitiu. Una minoria gran amb molt poder i el suport d’unes poderoses –ideològicament i econòmica– ANC i Òmnium Cultural, ha hostilitzat la resta de la ciutadania catalana de a peu amb tota mena d’actes, proclamacions, demostracions de poder, amb el recolzament de TV3 i la ràdio, que controlaven com a mitjans poderosos per seduir-la, fent propaganda descarada de les seves idees, durant més de dos anys almenys. I això perquè “són gent de pau, civilitzada, molt i molt democràtica...” i què més? En realitat, sort que no han disposat de cossos militars als quals conduir contra l’enemic interior de la república. Penso que, si de tot el que ha passat, i encara no ha acabat, no se’n pot dir guerra freda civil catalana, que vingui Déu i ho aclareixi, però a mi no m’enganyarà. Hem suportat aquesta agressió continuada oferint poca resistència, perquè el nostre poder no és el vostre, i ens heu enganyat amb distorsions històriques, falàcies i mentides. D’acord que els catalans, en conjunt, com passa en molts altres indrets del món, tenim determinades diferències amb els ciutadans de l’Espanya profunda i carca que al final ha acabat emergint, però això no és motiu suficient perquè aquesta obsessió visceral, poc raonada, hagi produït una ferida entre nosaltres que tardarà en cicatritzar. Si aquest mal que s’han fet no el salden amb mesura els qui l’han provocat, tots els que l’hem patit ens sentirem menyspreats i burlats injustament. Cal puntualitzar que, en la nova etapa progresista de govern estatal que s’ha encetat, hauríem de trobar la manera de que aquestes ferides d’uns i altres es poguessin anar curant amb diàleg i consensos amplis.
