Grans muntanyes, mites i divinitats

Dimarts 4 de març va visitar L’Aula el glaciòleg i divulgador científic Jordi Camins per parlar de diferents muntanyes d’arreu del planeta i els mites que hi estan associats.

Jordi Camins ja ha visitat L’Aula en diverses ocasions, sempre per parlar del tema del qual ell és expert, el gel i les glaceres de diferents parts del món, per conèixer-ne l’evolució, arran de l’emergència climàtica que patim. Ha participat en expedicions d’observació i seguiment de glaceres als Alps, el Kilimanjaro, els Andes, l’Himàlaia i l’Antàrtida, i a escala local ha inventariat i catalogat la totalitat de les glaceres dels Pirineus. És membre del Grup d’Experts en Canvi Climàtic de Catalunya, ha guanyat el Premi de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya per la seva tasca divulgadora i també és autor de nombrosos articles i llibres, sempre amb la intenció de fer arribar de manera senzilla el fenomen de les glaceres i la seva evolució a tota la ciutadania.

Però en la conferència de dimarts passat, va fer un plantejament diferents d’altres vegades. En aquesta ocasió va acostar, mitjançant fotografies seves i les seves vivències al llarg d’anys de viatges, la relació entre algunes grans muntanyes del nostre planeta i la relació amb els pobles que les habiten, les seves pors, les seves creences, les llegendes, els mites i les divinitats. Així, al llarg de la tarda, Camins va fer un viatge a diferents indrets muntanyosos del món, començant ben a prop de casa, Montserrat i el Pedraforca, al cor de Catalunya, on hi ha diferents llegendes, totes amb diferents versions que van perdurar durant èpoques passades.

També va explicar l’origen del nom dels Pirineus, que prové de Pirene, la jove filla de Bètrix en la mitologia grecoromana, que afirma que els llacs pirenaics són les llàgrimes fruit del plor de la noia abans de morir. Més lluny de casa nostra, Camins va conduir el públic cap al Cotopaxi, als Andes de l’Equador, on segons la llegenda viuen els esperits avantpassats dels inques, o més lluny encara, al Karakòrum (que significa ‘pedregar negre’), a la serralada de l’Himàlaia, al Pakistan, o al Muztagh Ata (que significa ‘pare de les muntanyes de gel’), a la Xina, el segon cim més alt de la serralada de Kunlun, i que actualment s’utilitza com a camp d’entrenament abans de l’ascensió a l’Everest. Segons els seus habitants, en aquestes muntanyes de l’Himàlaia habita el ieti, un ésser llegendari antropomorf, encara que hi ha absència de proves concloents de la seva existència i només es disposa de relats que el descriuen com un gegant bípede localitzat. El que sí que va assegurar Camins que havia vist és el lleopard de les neus, un gran fèlid, caçador solitari, nadiu d’aquestes muntanyes, que té el cos cobert de pelatge llarg i espès, una coloració pàl·lida, taques negres i una llarga cua.