Gabriel Torras: “A Castellar, el sector del metall és el número 1”

· Amb quaranta-cinc anys com ha canviat el sector metal·lúrgic ?
L’escenari de l’any 1978 era molt diferent del que tenim ara. Dos anys abans vam tenir la vaga del metall a Sabadell amb una barreja de temes laborals i polítics. La crisi del 2008 va ser brutal  per a la indústria i es va endur per encavnt un terç de la indústria catalana, del metall i de l’ocupació. Pràcticament no es vam recuperar fins el 2013 i llavors va venir la sotragada de la Covid.

· En aquest temps, el sector del metall s’ha sabut adaptar?
Sí, ha anat evolucionant i de fet el sector del metall va prendre el relleu al tèxtil a la comarca, que era aleshores tot un referent. El metall també ha tingut moviments perquè han desaparegut sectors sencers. Per exemple, tot el sector de fabricació de maquinària tèxtil va desaparèixer. Els motlles i matrius eren molt importants, perquè quan es va començar a deslocalitzar la producció especialment a la Xina, i gairebé desapareix. O darrerament el sector de les foneries que, entre d’altres per qüestions mediambientals, han acabat desapareixent. En canvi, el sector del metall ha anat agafant cada vegada més rellevància per la força de l’automoció. i la fabricació de maquinària. A Catalunya, tenim més de 600 empreses  i algunes d’elles a Castellar, de fabricació de maquinària, que suposen el segon sector d’exportació. I a la comarca i a Castellar també, el metall és el sector número 1.

· La bona salut del sector també coincideix amb un creixement del Centre Metal·lúrgic? 
Exacte. El Centre del 1978 tenia dues persones treballant i ara gairebé el formen una vintena. Hem anat evolucionat al ritme del sector, però també hem procurat donar cada vegada més valor als nostres associats. Intentem anar un pas per endavant de les empreses, si vols ser útil per a elles.

· El Centre Metal·lúrgic va apadrinar el resorgiment de l’Assoació d’Empresaris de Castellar, ASEMCA. Com va anar el procés?
Això va coincidir que al Centre vam optar per l’estratègia de socis col·lectius. Al final, vam detectar que als polígons feia falta aquesta figura d’associació. A Castellar ja hi era ASEMCA, però va quedar en stand by una temporada. Alguns empresaris de Castellar, que eren socis del Centre Metal·lúrgic, veien que l’associació no acabava de funcionar. Amb Jordi Batet, de Digi Process, i altres empresaris de la zona es va acordar de revitalitzar-la el  2019. Des del Centre Metal·lúrgic vam fer una oferta per gestionar l’associació. Aquesta és totalment independent, té la seva junta directiva, pren les seves decisions i el Centre Metal·lúrgic només els ajuda a materialitzar-les.

· I quin balanç en fa?
Hem fet moltes coses a Castellar gràcies a ASEMCA. Can Carner està reasfaltat de nou i fa quatre o cinc anys era un desastre. També s’ha canviat  l’enllumenat i s’ha posat el de LED. Ara es començarà a asfaltar algun carrer del polígon Pla de la Bruguera. En tema de seguretat, s’han posat les càmeres. S’ha tingut molt bona interlocució amb l’Ajuntament, que té moltes ganes d’ajudar i que no posa traves. I aleshores, l’altre tema estratègic de Castellar, que són els accesos i la lluita per solucionar-ho. Amb això estem empenyent tots, també des d’ASEMCA, perquè a més és sòcia de Fem Vallès. Tenim un polígon, el de Can Bages, que està aturat. El dia que Castellar tingui els accesos correctes i que el polígon estigui totalment solucionat, aquí hi haurà un boom industrial i el polóigin pot ser un pol de desenvolupament per a Castellar molt interessant.

· Continuarà lligat al Centre?
De  moment, segueixo vinculat a través del càrrec honorífic de conseller de presidència. Una mica per acabar de fer traspàs de la gestió.