WhatsApp Image 2024 05 24 at 11.59.09 (1)_1440x961
Agustí Salavert, al garatge de casa seva, amb l'Estadi dels Arlequinats i els jugadors disposats sobre el camp. || J. R.
24/05/2024 Actualitat
El futbol de botons, més que un joc ‘vintage’

La Ludoteca Les 3 Moreres celebra aquest dissabte el Dia Internacional del Joc amb una demostració

Jordi Rius

Encara que no ho sembli, està reconegut com un esport. El desembre de 2023 el Consell Català de l’Esport va reconèixer el futbol de botons com un esport de lleure no federat.  Es tracta d’un joc originari de Catalunya creat la dècada del 1930.


El castellarenc Agustí Salavert, bioquímic jubilat, sempre li ha agradat i hi ha jugat. Gràcies a la implicació de la ludoteca, Salavert està cada divendres a l’equipament per ensenyar a jugar al joc. També, amb un terreny de joc portàtil, ha mostrat el futbol de botons per les escoles a través d’activitats extraescolars.  “Ho vaig  jo a les escoles amb els taulers de jocs o els alumnes venen a la ludoteca”, explica Salavert.
Aquest dissabte, a partir de les 10 h, Salavert estarà a la ludoteca per celebrar el Dia Internacional del Joc amb una demostració de futbol de botons.


Salavert va començar a jugar a aquest joc amb botons des de petit. “Fins i tot en tinc un de marcat al qual li dic Di Stefano, que vol dir que és molt bo”. Ara, juga amb botons de mida oficial amb els colors del Centre d’Esports Sabadell. És tal la seva devoció pel Sabadell que al garatge de casa seva hi té el camp oficial al qual ha batejat com Estadi dels Arlequinats. Té molta bona relació amb membres de la Federació de Futbol Botons de Catalunya, que agrupa els vuit equips o associacions que es dediquen a aquest esport. “Fins i tot m’han dit si puc crear una entitat a Castellar, tinc els estatuts però ens cal gent”, assegura Salavert.


El futbol de botons té un extens reglament. El camp ha de tenir 2 metres de llarg per 1,10 d’amplada, hi ha penals, fora de jocs, execució de faltes amb barrera... “És un joc que requereix habilitat, punteria i estratègia, poden jugar infants i avis, pares i mares tots competim en igualtat de condicions. Cada persona és un equip” subratlla l’experimentat jugador.


Cada partit té dues parts d’una durada entre 12 i 15 minuts. Cada competició pot ser diferent i “de vegades les 11 fitxes que correspon als 11 jugadors poden tenir un diàmetre diferent”, diu Salavert. La pilota acostuma a ser un botó blanc i cada jugador-fitxa s’acciona amb un tirador que s’acciona fent força en un dels extrems del jugador que és el que ha de tocar la pilota. “Mai es pot tocar el jugador amb la mà, això és sancionable i d’entrada és un penal”, explica Salavert.


Depén de les competicions, els partits compten amb un àrbitre o si no n’hi ha, els jugadors interpreten ells mateixos les regles. 

 

 

 

Comparteix
M'agrada
Comentaris