Especial de Jean-Pierre Massiera aquesta setmana al programa ONES DE CROM de Ràdio Castellar
En la història de la música hi ha productors estrambòtics que han deixat petjada en la música dels artistes que han produït. Hi ha els exemples de Phil Spector i el seu “Mur de so” entregat a les Ronettes i les Crystals o el sons glàctics de Joe Meek, on tots dos utilitzaven les possibilitats de l'estudi de gravació per ser un element clau en l'obra que van realitzar. També el Beatles i els seus productors van extreure el màxim de les possibilitats de l'estudi com farien després gent com Lee Perry desmembrant el reggae en dub a l'Studio 1 a Jamaica o els alemanys Faust i les desconstruccions musicals al seu estudi a Wümme com si fos un membre més de la banda.
Jean-Pierre Massiera n'és un més, ocult en una discografia rara que entre d'altres el recopilatori “Midnight Massiera: The B-Music of Jean-Pierre Massiera” ja editat primer al 2008 i reeditat aquest passat any 2022 de nou pel maravellòs segell anglès Finders Keepers, del músic, DJ i redescobridor d'àlbums i artistes poc coneguts Andy Votel. Música de bandes sonores de pel·lícules de culte (com es va fer en un especial al programa fa mesos), rock i pop turc i hongarés dels 70, els efectes de so de la library music italiana, experiments amb electrònica o folk i rock progressiu desconeguts són reeditats amb curoses explicacions i dades en les edicions d'aquest segell, fent irresistible el regust d'allò important i desconegut en música. Fa uns anys van reeditar la música de la sèrie dels 80 de TV3 “Kiu i els seus amics” feta pel compositor José Manuel Pagán.
Massiera es va criar a Buenos Aires i va tocar la guitarra en grups yé-yé i psicodèlics com Les Milords i Les Monegasques. Més endavant però es va afincar a Niça on va crear l'estudi de gravació SEM Studio (Studio d’Enregistrement Méditerranéen) amb el seu mig-germà Bernard Torelli. Allà, a finals dels anys 60, hi va editar singles de cantants com Jessy Joyce, Jesus i Basile, on els sons experimentaven amb les possibilitats sonores de l'estudi de gravació. També de funk recargolat com The Piranha' Sounds o el seu grup Les Maledictus Sound que combinava orquestracions, sons electrònics extra-terrestres i referències a un imaginari de terror i ciència-ficció entre inesperades manipulacions sonores.
Als anys 70 Massiera va passar uns anys a Quebec fent música en segells discogràfics d'allà però en retornar a desrpés a França es va trobar amb un canvi musical en el que s'hi va integrar perfectament. La música rock progressiu i disco que dominava aquells anys no van ser barreres perquè oferís produccions còsmiques en aquests estils. En aquesta emissió escoltem grups com els estrafolaris Chico Magnetic Band, Human Egg, els seus propis Visitors amb rock còsmic, Atlantide amb folk rock acústic i elèctric o sobretot destaca el seu àlbum sota el nom d'Horrific Child “L'Etrange Mr. Whinster” de 1976 en que hi caben des de música africana, enregistraments ambientals, recitats i perversions vocals i rock progressiu en un disc sonorament sorprenent. Apart combinaria una producció de música còsmic-disco, música de discoteca amenitzada amb efectes sonors espacials, com és l'”Space Woman” de Herman's Rocket. Una altra curiositat musical històrica en aquesta emissió d'Ones de Crom.
Escola/descàrrega online del programa:
