El SERNA es reactiva a Castellar

L’11 de desembre de 1960, arran d’un important incendi en el Sot d’En Goleres, l’alcalde Llorenç Casas, va convocar a tots els propietaris forestals del terme municipal per comunicar-los la intenció de construir un cos de vigilància, prevenció i extinció d’incendis forestals. La comissió organitzadora sorgida de la reunió va contactar amb persones que treballaven en el bosc i coneixien el relleu del terme així com la topografia. D’aquesta manera va quedar constituït el primer Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis Forestals, amb uns 30 homes. El 1962 es va instal·lar una sirena a la teulada de l’edifici de la Casa de la Vila per alertar directament al poble i als voluntaris quan hi havia un foc.

Amb el temps, aquest servei  va derivar en un grup de Servei a la Natura, el SERNA. “A partir del 1982 es va fer oficial que el SERNA era qui assumia les funcions d’apagar foc de Castellar, el primer cap va ser el Pere Oller.  El 1984 es creen els Bombers Voluntaris dins del cos de la Generalitat de Catalunya i el 1987 es crea l’ADF i aquestes dues entitats  absorbeixen les competències del SERNA”, explica Oriol García, cap del SERNA des de fa un any.

Amb el temps, el SERNA va anar perdent força fins que va estar molts anys inactiu. Fa un any, però van decidir reactivar-lo de nou. “El SERNA es dedicava a apagar foc i fer neteja de boscos, però va deixar de tenir capacitats perquè les havien absorbit tant Bombers com ADF, però ni uns ni altres s’acaben cuidant de tot, perquè ells tenen unes tasques específiques i el SERNA, com és municipal, i només es dedica al poble, les pot assumir perfectament”, explica García.

Tasques, com per exemple, les que van fer dissabte passat. A primera hora del matí, van rebre l’avís que un cabirol estava ferit a la carretera. Els Bombers estan per apagar incendis i emergències i l’ADF executa programes de vigilància i prevenció d’incendis, d’actuacions urgents en cas d’incendi i sobre terrenys afectats. “Si tu estàs de bomber fent guàrdia, no pots sortir d’aquella guàrdia per arreglar un  camí, per exemple. Les guàrdies de bombers han de ser presencials i has d’estar allà per si hi ha un foc, en canvi, si surts com a SERNA, pots fer altres tasques i actuacions, com rescatar un animal o arreglar basses”.
De fet, aquesta va ser la segona tasca que van fer dissabte. Tocava arreglar la bassa de Can Padró, situada entre Castellar i Sentmenat, que té una capacitat d’1.800.000 litres. “La canonada que connecta la sortida de la bassa amb l’hidrant perd aigua  i el que estem fent, amb el suport dels Bombers, és buscar la fuita d’aigua per segellar-la. És important perquè és una de les basses més grans i no està ni al 10% de la seva capacitat. Si ara hagués d’accedir un helicòpter,  no podria agafar aigua”. Després d’unes hores obrint una rasa, van trobar la fuita. “Ara és quan hem d’arreglar les basses i tenir-ho tot a punt, abans dels mesos d’estiu, que és quan hi ha més risc”, explica Garcia. 

El SERNA actual està format per paletes, lampistes, gent d’ofici... “El SERNA engloba gent amb ganes. És molt útil, a més, conèixer algun ofici i els camins del terme municipal. Aquí hi ha gent que porta més de 20 anys”. És el cas de l’Antonio Gómez. “Jo vaig entrar al SERNA quan la seu estava al carrer Sant Llorenç. Treballava a l’Ajuntament i com era una cosa per ajudar al poble em vaig apuntar. Ara he tornat perquè he vist que hi ha ganes de fer coses”. L’Artur Moreno porta gairebé 10 anys. “Formo part des del 2009, però com va estar parat vaig seguir com a bomber voluntari, que encara ho soc. Vaig decidir fer-me voluntari a través d’un company de feina. Jo no ho coneixia i ell em va explicar el que feien. Em va animar a veure el parc, em va agradar l’ambient que hi havia, vaig fer el curs i fa 10 anys que soc aquí”. Com a voluntari ha hagut de viure moltes experiències, algunes molt dures. “Recordo especialment el foc de la Jonquera. Acabava de fer el curs i em van enviar allà. Era un foc que sobrepassava tots les expectatives, corria a 7 km per hora”. Un foc que tampoc oblida l’Oriol, el cap del SERNA, que ja fa 20 anys que va començar el voluntariat com a Bomber, quan només tenia 18 anys. “A banda del de la Jonquera, un dels incendis més durs va ser el de Sant Llorenç Savall, al 2003. Vaig estar allà cinc dies, dos seguits sense baixar a Castellar”. 

Per això calen les tasques del SERNA, dels ADF i dels Bombers. Per tenir a punt el bosc i que incendis com els de Sant Llorenç no tornin a passar.