El Menjador: Qualitat sense estridències

Tot i que cada vegada més hi ha més grups que prenen posicions en el sector i creen grans cadenes, la restauració al nostre país continua sent un negoci familiar, i això ha garantit la seva pervivència malgrat les crisis i els canvis.

Marcel·lí Calsina és fill del Mas Umbert de Sant Feliu del Racó, i la Rosa Guitart va néixer a Gòsol (Berguedà), també en el si d'una família que teniaun bar. El novembre del 1976, amb 24 anys, van obrir un bar-restaurant a Castellar. No sabien quin nom posar-li i, com que a la cantonada que ocupa el local hi fa força vent, van triar garbí. Empesos per aquest vent els ha passat tota una vida i el seu projecte acaba de complir quaranta anys amb el relleu assegurat, ja que el fill, Carles Calsina, ara dirigeix la cuina.

Fa 40 anys, el Garbí no era un restaurant com ara, va ser també bar fins al 1990. Hi caben 45 comensals que busquin un lloc elegant i còmode, d'estovalles i copes bones, tranquil i discret, com busquen empresaris i directius per als dinars de negocis, i les famílies que saben que hi trobaran allò que els propietaris defineixen com "una cuina de qualitat amb personalitat", cuina tradicional posada al dia amb tècniques modernes i algun toc innovador, però sense estridències.

"Vam obrir amb una crisi (la del 73) i em jubilo amb una crisi", explica el Marcel·lí Calsina. I per superar aquestes crisis, sobretot la darrera, la pitjor, han optat per mantenir una línia de qualitat i adaptar-se a les demandes de la clientela, diu el seu fill Carles. Format a casa però també a l'escola, defineix la cuina del Garbí com "tradicional amb coses més modernes", però sense experiments, perquè "a vegades, els clients ens tornen a lloc". El xef no vol que al Garbí se'l conegui per una especialitat però no hi hagi res més, prefereix que "tot el que s'hi mengi sigui correcte" i el client surti satisfet pel conjunt.

Arran de la darrera crisi, van instaurar el menú de migdia (abans no en feien) a 19,50 €, i fa poc que han estrenat una 'carta de nit', amb plats en format més petit, per picar i compartir, de dijous a dissabte. Dirigida a un públic jove i informal que no vol primer, segon i postres, sinó tastar coses, compartir, gaudir d'una altra manera del menjar. A la carta del Garbí hi ha un capítol dedicat als clàssics (mandonguilles, capipota, cua de bou, cervellets...), i els habituals apartats d'entrants, carns i peixos, amb les inevitables mongetes del ganxet, que serveixen amb cansalada i dues botifarres.

Per sopar, vam optar per la carta de nit i vam apreciar la bona mà del xef especialment en dos clàssics francesos, ben executats i recomanables: la terrina de foie trufat i la tarta tatin, difícil de trobar com la fan aquí, amb la poma caramel·litzada però no seca, per repetir. No es queden enrere plats més actuals, com el tàrtar de tonyina amb crema d'alvocat i mongetes del ganxet, recepta de fusió asiàtico-americana-castellarenca, o el garrinet cruixent, cuit a baixa temperatura .

Per beure, una àmplia carta de vins, que al vespre serveixen també a copes, però vam optar per dues cerveses vallesanes: La Mola i la Cuina Vallès, creada pel col·lectiu de cuiners d'aquest nomque precisament ara presideix Carles Calsina.


Restaurant Garbí

Aneu-hi si: busqueu cuina de qualitat
Fugiu-ne: els amants de la cuina tecno-emocional

Preu mitjà: 35-40 € a la carta, 25-30 amb la carta de nit
Carrer Barcelona, 32. Tel.937146557
http://www.restaurantgarbi.com