Dotze persones, de l'ANC i del CDR, participen en el dejuni col·lectiu pels presos polítics

Les hores regalimaven lentes aquest cap de setmana a Cal Gorina. “Amb l’aigua s’enganya el cos”, comenta la Dolors després de passar les 24 primeres hores de dejuni en solidaritat amb els presos polítics. En aquest moment, n’hi queden, si fa o no fa, el doble fins al dilluns a les 9 h. L’acompanyen mitja dotzena de persones –la meitat del total que s’ha sumat a la protesta– assegudes en els sofàs d’una habitació de llum groguenca, i enraonen per matar el temps. Debaten i algú, fins i tot, proposa l’exercici complicadíssim de posar-se a la pell de qui celebra empresonar idees. Però l’argumentari rellisca ràpidament, sense necessitat d'ajuda. La Conxi s’indigna molt.

Tertúlies informals i debats improvisats a banda, Cal Gorina s’ha omplert d’activitats durant el cap de setmana. La xerrada sobre desobediència civil pacífica de Pepe Beunza, considerat el primer objector de consciència del servei militar a l’estat espanyol, ha estat formidable, asseguren. Literalment, per prendre apunts. De fet, hi ha qui se’n va encarregar, i molts companys li demanen que els faci circular. Hi ha ganes d’aprendre. També s’ha fet ioga, partides simultànies d’escacs, un concert del grup 'Els collons del pare Rababà’ i, diumenge al migdia, la presentació del llibre I si expliquem un conte?, a càrrec del seu autor, David Vila Ros, i amb la col·laboració de la il·lustradora Sílvia Morilla.

Entre el grup de castellarencs campa el bon humor –al cronista, com a convidat, lamenten només poder-li oferir aigua–. Ara bé, la sensació d’injustícia flagrant és contínuament present. “No volíem que fos una reivindicació com les de cada dijous”, expressen. Aquesta és una de les raons que van impulsar les dotze persones, membres de l’ANC i dels CDR, a unir-se a les protestes encadenades per diferents municipis que organitza la plataforma Prou Ostatges, per reclamar l'alliberament dels presos polítics. “Aquest ja serà el segon Nadal que no passaran a casa, eh”, s’encarrega de recordar la Dolors, consternada.