MASCARETAJOANBLANQUER_800x534
Una estudiant de primària del Joan Blanquer, amb audiofòn, segueix la classe gràcies a un micròfon enllaçat que duu la seva tutora a classe.  || A.R.
23/09/2020 Actualitat
Els curs comença sense mascaretes inclusives

Les mascaretes són un obstacle per als alumnes amb sordesa, que no poden llegir els llavis

R.Gómez

Les escoles han apujat persianes en l’era Covid-19 amb una assignatura pendent: els infants amb sordesa. Tant la comunitat educativa com les persones sordes demanen mascaretes accessibles, amb la zona central transparent, perquè els alumnes puguin llegir els llavis i poder garantir el dret a l’educació a tots els estudiants, sense distinció.


El principal problema de les mascaretes transparents que es poden trobar en algunes botigues o elaborades de manera casolana, és que la majoria no estan homologades, tot i que es comencen a comercialitzar alguns models amb certificació. Quan es va redactar la normativa en referència a les mascaretes, no es va tenir en compte el col·lectiu de persones amb diversitat auditiva, i per tant, no es va desenvolupar cap prototip amb una pantalla transparent. A hores d’ara, encara s’està treballant per part de diversos laboratoris la validació de models que compleixin els criteris d’eficiència de filtració d’aire i respirabilitat.


Ara bé, des del Departament d’Educació s’han compromès públicament a fer arribar mascaretes transparents homologades als centres educatius, tant per als infants com per als professors. Tanmateix, dues setmanes després de la represa de l’activitat a les aules, l’enviament encara no s’ha efectuat. “Això suposa un retrocés de l’escola inclusiva”, assevera Àngels Videla, presidenta d’ACAPPS, l’Associació Catalana per a la Promoció de les Persones Sordes. “Exigim un protocol per escrit. Ara per ara depenem de la bona voluntat tant de professors com de nens”, lamenta Videla.


De moment, la solució que han trobat algunes escoles és que els docents facin classes amb pantalles transparents que formen parts dels EPI, o les emissores FM, és a dir, enllaçar micròfons amb els audiòfons dels estudiants, com en el cas d’una de les alumnes de l’escola Joan Blanquer de Castellar. Tot i que els alumnes reben amb claredat la classe, no poden llegir els llavis, i per tant perden autonomia, i no poden interactuar amb la resta de companys a l’aula. “Hem de tenir present que a les escoles no només les necessiten els estudiants sinó també els adults, com per exemple, professors o logopedes, que també les faran servir. A més, en la vida quotidiana hi ha molta gent que les necessita, que els faria molt més fàcil la comunicació, l’entesa dels missatges”, puntualitza.


UN REPTE MÉS ENLLÀ DE L'ESCOLA
Però el problema de les mascaretes inclusives traspassa els centres educatius, perquè totes les persones amb sordesa han perdut independència i tenen dificultats per comunicar-se perquè no poden llegir els llavis. És un desavantatge en el seu dia a dia, per exemple, per fer qualsevol gestió administrativa, treballar o anar a comprar. Per tot plegat, com remarca la presidenta d’ACAPPS, és imprescindible un protocol que garanteixi la interacció de persones amb diversitat auditiva amb tota la ciutadania.  “El més idoni seria garantir la distribució d’aquestes mascaretes accessibles en tots els espais oficials i públics,  a banda de la sensibilització de la ciutadania davant d’aquesta situació, perquè es desconeix aquest problema i perquè són necessàries. De vegades és una discapacitat fantasma”, reconeix Videla.


Finalment, la presidenta d’ACAPPS es mostra partidària que l’ús de les mascaretes accessibles s’estengui al conjunt de la ciutadania, amb especial incidència en el  personal de l’administració pública que treballa en l’atenció directa a la ciutadania.

 

Recupera l'entrevista d'Àngels Videla, presidenta de l'ACAPPS

 

 

Comparteix
M'agrada
Comentaris