Com ens sentim els castellarencs?

10 castellarencs ens expliquen què han suposat per ells dos mesos de confinament

Álex Pérez: “He descobert molts racons del poble que tenia oblidats”

Mai no s’havia gaudit tant de l’entorn de Castellar. El que abans era un paratge exclusiu per a grups reduïts de ciclistes i excursionistes, el confinament ho ha convertit en un indret cobejat per bona part dels castellarencs, atrets per la naturalesa lliure. Així ho considera Álex Pérez:  “He descobert molts racons del poble que tenia oblidats. Sobretot amb la família i amb els nens”. 

Eva Sala: “M’he adonat que hauríem d’estar molt més en família”

El confinament ha estat una oportunitat per compartir moments amb les persones amb qui s’ha conviscut. Fins i tot, pot haver servit per valorar que una de les coses més importants que tenim és la gent més propera a la nostra vida: “Hauríem d’estar molt més en família. Ho hem estat molt, hem gaudit molt, però  crec que hauríem d’estar-hi molt més”, opina Eva Sala.  

Dolors Ustrell: “He après que et pots distreure amb moltíssimes coses”

Un llibre, una estona de jocs de taula o cosir són activitats que poden ser vies d’escapament. Així ha estat per la Dolors Ustrell. Com tothom, li va costar acostumar-se a la situació, ara fa dos mesos, però ha trobat maneres d’entretenir-se senzillament: “No cal passar-se el dia mirant la televisió. He après que et pots distreure amb moltíssimes coses”, reconeix la castellarenca

Iván Gaitán: “He trobat a faltar sortir a córrer. El cos ho ha notat”

Va haver de passar més d'un mes i mig perquè estigués permès sortir a fer esport. Els que hi estaven més acostumats, com Iván Gaitán, qui feia entre 90 i 110 quilòmetres setmanals, són els que ho van passar pitjor: “He trobat a faltar sortir a córrer. El cos ho nota, perds la forma, t’engreixes una mica”. De fet, s’estava preparant per a la Marató de Barcelona, del mes de març.

Vicente Torres: "M'ha donat per fer feines a casa, com per exemple, pintar"

El ritme de vida s’ha alentit, i amb més temps a casa, molts castellarencs han tingut temps per fer coses que tenien pendents o, fins i tot, trobar gust a fer-ne de noves, que no havien pogut fer mai. “M’ha donat per fer feines a casa, com per exemple pintar o arreglar coses. He tingut temps i he vist que era el moment per fer-ho”, relata Vicente Torres.

Guadalupe Ramos: “Ho vaig passar 4 o 5 setmanes malament, vaig tenir el virus”

El confinament ha estat dur. Per a qui no s’ha trobat bé de salut, molt més: “Ho he passat bastant malament. No el vaig tenir diagnosticat, però vaig tenir la Covid i vaig estar 4 o 5 setmanes passant-ho malament. No tenia ganes de festes ni de balcons, de res. Ha estat dur, la veritat. Ara, però, em sento bastant bé i animada”, se sincera Guadalupe Ramos.

Yeray Lozano: “He hagut de posposar el meu casament un any”

Poques coses que teníem planificades des del març fins vés a saber quan segueixen dempeus. Un dels casos comuns, han estat les grans celebracions que impliquen força gent. Com moltes altres persones, Yeray Lozano s’hi ha trobat: “He hagut de postposar el meu casament, que estava previst el 30 de maig. Haurem de casar-nos un any més tard”, exposa. 

Víctor Martos: “He reflexionat durant la crisi i penso que som molt fràgils”

Ens hem adonat de moltes coses, tots plegats hem après moltes lliçons d’aquesta situació. Víctor Martos en destaca una, que és àmpliament compartida: “La crisi m’ha fet reflexionar i penso que som molt fràgils.  Penso que ho som perquè creiem que ho tenim tot, que podem arribar a tot. I depenem de moltes coses que no podem modificar”. 

 Mariona Urroz: “No he deixat de treballar. Hem estat fent medicaments”

S’ha parlat de tot tipus de treballadors essencials, però n’hi ha molts més dels que han acaparat la nostra atenció. Per exemple, aquells que han continuat elaborant medicaments. “No he deixat de treballar. Estic en el departament de microbiologia d’una farmacèutica i hem estat fent medicaments per abastir els ciutadans”, explica Mariona Urroz. 

 Carles Lujano: “He aprofitat per escriure un llibre de creixement personal”

Hi ha qui és de pensaments inquiets i necessita expressar en negre sobre blanc les seves idees. Carles Lujano ho ha fet per escrit i hi ha donat forma: “He aprofitat per escriure un llibre de creixement personal per reflexionar sobre el que hauria de passar després del confinament, perquè ens serveixi per portar-ho a la nostra vida quan tornem a la normalitat”.