Ciutat amiga de les persones grans

Després de més d’un any patint els estralls de la pandèmia amb el centre de les preocupacions en les persones grans -el sector social més vulnerable al virus però també a la solitud que ha comportat el confinament-, l’Ajuntament aposta per posar en marxa el Pla  d’acció anomenat ‘Castellar del Vallès Ciutat Amiga de les Persones Grans’ fins l’any 2024. Segons va defensar el regidor de Cicles de Vida, Dani Pérez, el Pla inclou “més de 40 propostes i accions per millorar polítiques d’espai públic donant protagonisme al vianant i al transport públic, garantir l’habitatge tant de lloguer com tutelat, eliminar barreres digitals o promoció de la salut i de la participació”. En aquesta darrera  qüestió, Pérez va avançar que es crearà el Fòrum de la Gent Gran, “una reunió anual oberta que es farà el 2 d’octubre coincidint amb el dia internacional de les persones grans”. El regidor de Cicles de Vida també va reiterar el compromís municipal de seguir treballant “colze a colze” amb les entitats que treballen per aquest col·lectiu com l’Associació de Jubilats i Pensionistes, L’Aula d’Extensió Universitària i també Creu Roja. A Castellar, els majors de 60 anys sumen més de 6.000 persones, el 21% de la població.

Els grups de l’oposició van votar-hi favorablement la proposta. Josep Maria Calaf (ERC) va voler posar l’accent en el repte principal que té el Pla, les polítiques d’habitatge que “tenen una complexitat molt gran perquè, a més, partim pràcticament de zero”. “Promoure residències, habitatge social o tutelat no és immediat”, va dir Calaf. Pau Castellví (Junts) va fer una defensa aferrissada del paper que juguen les persones grans a la societat perquè considera que “no se’ls escolta prou”. També va destacar la importància que ha de tenir l’aposta “per l’habitatge tutelat i per l’Obra Social Benèfica (OSB) com a pilar del nostre municipi”. En el torn de rèplica, Pérez va recordar que l’Ajuntament ha comprat el solar de la Playtex on es podria incloure habitatge social per a gent gran.

Aquesta va ser la qüestió més important que es va debatre en el ple de juliol tot just abans de les vacances i que també va servir per aprovar la Medalla de la Vila per a la comunitat educativa -l’any passat es va concedir al CAP-. Segons va defensar el regidor d’Educació, Joan Creus, la Medalla vol reconèixer “el miracle que els centres educatius hagin pogut funcionar i acabar el curs molt millor del que vam començar”. “La comunitat educativa ha estat a un nivell brillant i aquesta medalla està estretament lligada a l’atorgada l’any passat a la comunitat sanitària”, va dir. “D’aquesta manera, els dos pilars de la nostra societat hauran rebut el reconeixement merescut”.

Núria Raspall (ERC) va repassar els obstacles que s’han hagut de salvar aquest curs, “els de les mascaretes i els grups bombolla”, “per evitar el tancament dels centres i garantir l’educació presencial, fet que s’ha aconseguit perquè la comunitat educativa no ha estalviat esforços”. Des de Junts, Esther Font va recolzar l’atorgament  de la Medalla: “Per a tota la vila, ha estat un exemple com s’ha treballat des de l’educació i voldria recalcar la gran lliçó que han donat els infants del nostre poble d’adaptabilitat i resiliència”. Finalment, Matías de la Guardia (C’s) també va agrair la feina a la comunitat educativa i a les famílies “en un context molt dur com el que ens ha tocat”. 
Si les circumstàncies epidemiològiques ho permeten, el lliurament de la Medalla es farà el 9 de setembre, el primer acte de Festa Major.

 
El capítol de les mocions també va incloure força consensos. Junts va aconseguir unanimitat en les dues mocions que va presentar: una per combatre l’atur juvenil i una altra per promoure l’ús de pictogrames a la via pública per afavorir la inclusió i l’educació. En la primera moció, Esther Font va qualificar l’atur juvenil “d’emergència social” i per això es proposen diverses mesures que permetin l’increment de la contractació juvenil no temporal o l’emprenedoria d’aquest col·lectiu de la població. En la segona moció, el portaveu de Junts, Pau Castellví, va defensar que l’ús de pictogrames als carrers “ens farà més grans com a poble” perquè lliga “amb l’accessibilitat i amb l’educació”.  

Perspectiva de gènere
Com Junts, ERC va presentar dues mocions però l’equip de govern només li va donar suport en una d’elles, la que feia referència a l’elaboració dels pressupostos municipals incorporant la perspectiva de gènere. La proposta implica aconseguir una auditoria externa que ajudi a l’objectiu i fer formació amb unes eines que justament “permetin treballar els pressupostos amb la perspectiva de gènere”, va resumir la regidora d’ERC, Dolors Ruiz. 

La picabaralla política del ple de juliol es va produir en la moció presentada per ERC que instava el  govern municipal “a impulsar un pla i conveni amb totes les companyies elèctriques i de telecomunicacions que operen a Castellar amb l’objectiu d’eliminar el cablejat aeri i aconseguir progressivament el soterrament del cablejat”, segons va llegir el regidor Oriol Martori. El plantejament, però, no va convèncer el tinent d’alcalde de Territori Pepe González. Segons González, és “inviable un pla d’eliminació total fent participar les companyies” perquè no hi ha cap instrument per obligar a les companyies a pagar els soterraments de cables. En tot cas, va dir que la proposta s’hauria d’aixoplugar amb el suport de les associacions de municipis. Martori va replicar que la seva moció el que demana és “voluntat de fer les coses amb estima pel paisatge urbà” i va explicar que una moció similar havia estat aprovada per l’Ajuntament de Sabadell. La moció va rebre el suport de Junts. Segons el seu portaveu, no és només una qüestió estètica, també hi ha raons de seguretat.