Espais de la zona de Can Casamada que eren boscos abans de les ventades i que ara han esdevinguts conreus_617x412
Espais de la zona de Can Casamada que eren boscos abans de les ventades i que ara han esdevinguts conreus - Quim Pascual
10/12/2019 Actualitat
Cinc anys de les ventades que van colpejar la vila

El 9 de desembre de 2014 una llevantada va tombar 150.000 arbres al terme municipal. El nou paisatge ha donat pas a camps de conreu

R.Gómez

Prop de 150.000 arbres dels boscos de Castellar es van fer malbé. L’Ajuntament va quantificar els danys a la via pública i als equipaments municipals en més de 600.000 euros. Fa cinc anys, el 9 de desembre de 2014, el Vallès Occidental va viure una llevantada amb ratxes de vent per sobre dels 100 km/h. L’episodi de la ventada es va acarnissar especialment amb Castellar del Vallès, i va dibuixar un nou paisatge al terme municipal.


Durant el dia 9, i els tres dies posteriors, el telèfon del Parc de Bombers Voluntaris de Castellar no deixava de sonar. “Va ser caòtic. Estàvem activats perquè hi havia avís de vent, però la cosa es va anar complicant de valent. La situació va durar quatre dies, i vam fer més de 150 sortides. El vent va fer mal, ho va arrencar tot: teulades, arbres, tanques, aires condicionats, tendals...”, explica Cisco Altarriba, cap del Parc de Bombers castellarenc.


Ara bé, Altarriba posa en context la magnitud de l’episodi quan detalla que els bombers de la Regió Nord , van rebre en només dues hores, 2.500 incidències, quan la mitjana de serveis al dia s’enfila a 150 en aquest territori. “Vam intentar establir prioritats i coordinar els recursos, com ara ADF, Bombers, Brigada Municipal i Policia Local. Es va activar el Pla d’Emergència Municipal”, concreta Aleix Canalís, regidor de Medi Ambient i Comissionat de les ventades, en el mandat anterior.


La força del vent va arrencar de soca-rel arbres, va impactar en les instal·lacions elèctriques i de telefonia, i va deixar sense subministraments bàsics durant dies - en el cas de les urbanitzacions - molts veïns i veïnes de Castellar. Les afectacions a la xarxa viària també van ser evidents, i en alguns moments es va interrompre la circulació del trànsit rodat. En el cas de Castellar, l’episodi es va tancar amb algun ferit però sense cap víctima mortal.


D’altra banda, Canalís apunta que la pitjor part de les ventades la van patir, justament, les urbanitzacions de Can Font i Can Avellaneda, i els nuclis disseminats, que van quedar aïllats. De fet, Cisco Altarriba recorda que uns dels moments més tensos que van viure durant la jornada va ser quan alguns efectius dels bombers van quedar atrapats al Balcó de Sant Llorenç, encerclats per arbres acabats de caure. Tot plegat, mentre s’havien d’obrir pas per arribar a Can Casamada per atendre un avís d’ictus “que finalment va quedar en un ensurt”.


TORNEN ELS CAMPS DE CONREU
Per tal de revertir els efectes de la ventada, la Diputació de Barcelona va aprovar uns ajuts extraordinaris que en el cas de Castellar es van enfilar fins als 248.000 euros. Des del govern local es van posar en marxa Plans d’Ocupació adreçats a la recuperació de la normalitat als  boscos de la vila i la gestió forestal. També es va crear una línia d’ajut en l’exempció de l’IBI, de la qual es van poder beneficiar tots els propietaris de finques rústiques afectades per la ventada, i uns ajuts directes per a les finques més deteriorades.


A hores d’ara, la fotografia dels boscos del terme municipal ha canviat, i els milers de pins que van desaparèixer, van deixar espai a tallafocs naturals. L’esporga forçada de l’arbrat per la ventada, s’ha traduït en un nou paisatge, i en la transformació de 36 hectàrees de boscos afectats, en camps de conreu. A més, una vintena de finques han dut a terme tasques d’aprofitament forestal  a un total de 267 hectàrees.


Finalment, el viatge dels pins -l’espècie més afectada- , però també de les alzines i roures, que es van fer malbé, va continuar cap a les serradores, que van convertir les restes en fusta, però també en combustible i material de biomassa. En aquest sentit, l’exregidor de medi ambient, remarca que en els últims anys l’administració pública, tant local com supramunicipal,“s’han posat les piles i han elaborat plans de gestió forestal”, tot i que Canalís assegura que encara queda molt de camí per recórrer en aquest àmbit. 

Comparteix
M'agrada
Comentaris