El 10è cros solidari de la Sant Silvestre del CAC i l'ESCOAC es dedicarà enguany a l'entitat Open Arms
El Club Atlètic Castellar (CAC) i l'associació Esport, Cooperació i Acció (ESCOAC), dedicaran enguany el cros solidari de la Sant Silvestre a la plataforma de rescat marítim al Mar Mediterrani de persones refugiades, Open Arms. Així ho van donar a conèixer ambdues entitats esportives dijous passat a l'Auditori d'El Mirador, en l'acte de presentació de la iniciativa que va comptar amb el president de l'ESCOAC, Joan Màrmol, el vicepresident del CAC, Josep Obrador, i la regidora de Cooperació i Nova Ciutadania, Àngela Bailén.
Tal com van detallar els organitzadors de la cursa, la Sant Silvestre se celebrarà el pròxim 29 de desembre. Les inscripcions al cros tindran un preu mínim de 5 euros, aportació que es dedicarà a Open Arms. De fet, els participants poden realitzar l'abonament directament al compte d'Open Arms, i presentar el justificant als organitzadors per tal de comptabilitzar la inscripció.
Tanmateix, des del CAC i l'ESCOAC, animen la ciutadania a col·laborar amb l'ong, encara que no participin en la cursa, a través d'una fila zero, és a dir, d'una aportació directa. En els dos supòsits, el concepte de la donació ha de ser "Cursa solidària Sant Silvestre de Castellar del Vallès". Val a dir que la cursa té un recorregut de 5 quilòmetres que comença i acaba a les pistes d'atletisme.
Durant la presentació del cros, la regidora de Cooperació i Nova Ciutadania, Àngela Bailén, va anunciar que el Consell de Cooperació, que compta amb representants de tots els partits polítics que conformen el consistori, ha aprovat per unanimitat dedicar els 3.000 euros previstos en el pressupost de Cooperació per a emergències, justament, a Open Arms.
EL 2019, 1235 MORTS AL MEDITERRANI
Des de les dues entitats esportives, van remarcar que a més de col·laborar econòmicament amb Open Arms, un dels objectius de la desena edició de la cursa nadalenca és sensibilitzar, donar a conèixer la tasca que duu a terme l'entitat de rescat, i la situació de les persones refugiades que emprenen un camí incert a través del mar. Només el 2019, han mort al Mediterrani 1.235 persones, tal com recull el Memorial a les Víctimes de Barcelona Ciutat Refugi, un memorial que també és conegut com El Comptador de la Vergonya. Malauradament de ben segur que aquesta xifra augmentarà abans que acabi l'any. Però no és només un número, i cal prendre consciència de l'abast d'aquesta crisi humanitària que, des de fa una dècada, ha transformat el nostre mar en un cementiri.
És per això que, la presentació del 10è cross solidari, va comptar amb la participació de Lluís Fuster, membre d'Open Arms, que va oferir una panoràmica sobre l'origen geopolític i social de la crisi migratòria del Mediterrani, i també de com treballen des de l'entitat de salvament per rescatar les persones refugiades. Només en cinc anys, des de la fundació d'Open Arms per part del socorrista Òscar Camps, l'entitat ha rescatat prop de 60.000 refugiats al mar Mediterrani i a l'Egeu. És una xifra incontestable però només és la punta de l'iceberg. La primera missió de l'entitat es va realitzar a l'illa de Lesbos, a peu de platja, el 2015. El 2016, l'Open Arms va sortir a navegar.
Ara bé, per començar, Lluís Fuster, que fa tres anys que és voluntari a Open Arms, i que ha participat a dues missions de rescat el Mediterrani Central, va voler diferenciar entre migrants o immigrants, i persones refugiades. "Els migrants o immigrants marxen del seu país voluntàriament, els refugiats no. Les persones refugiades es veuen obligades a fugir perquè estan en perill, perquè no els matin, perquè al seu país no hi ha futur, perquè hi ha una guerra", va explicar el voluntari. En aquest sentit, Fuster va criticar durament el discurs d'alguns partits polítics de la Unió Europea que han manipulat la narrativa per parlar d'un problema d'immigració, i no pas de crisi humanitària, per associar una pretesa connotació negativa als refugiats, i guanyar vots amb el discurs de la por. El convidat va recordar que, per tal de blindar les fronteres europees, el Parlament Europeu va aprovar el març de 2016 un acord amb Turquia, per impedir l'arribada de milers de refugiats que van ser expulsats a Turquia. "És el pacte de la vergonya", va dir el ponent.
D'altra banda, Fuster va apuntar que un dels desencadenants de la crisi migratòria del Mediterrani és la Primavera Àrab el 2011, que en alguns països va derivar en conflictes bèl·lics, en guerres civils que han destrossat i fragmentat països com Síria o Líbia. Sota l'aixopluc d'aquesta situació d'inestabilitat, va irrompre en escena l'organització terrorista Estat Islàmic, que no només actua als països àrabs i al Nord d'Àfrica, sinó que també ha reivindicat atemptats al cor d'Europa.
En aquest context de violència extrema, que va de punta a punta del país, a partir de 2014, milers i milers de sirians van decidir abandonar el seu país en un exercici de supervivència. Primer van ser els sirians, però després han estat els seus veïns i veïnes, perquè els conflictes bèl·lics es multipliquen i la violència travessa fronteres.
EL MANDAT DE LA LLEI DEL MAR
O morir a casa nostra, o morir al mar. Aquesta és la decisió que han de prendre els refugiats, que paguen prop de 3.000 euros per una plaça a una pastera. És una embarcació de plàstic, creada per surar però no per travessar el mar, en què hi caben una desena de persones. Però les màfies, tal com va explicar Fuster, hi arriben a encabir més de mig centenar de persones. La pastera amb prou feines sura, i una onada forta es pot empassar la meitat del passatge.
A més, des d'Open Arms, han pogut constatar que les armilles que porten les persones rescatades gairebé sempre són falsificacions, i esdevenen una trampa mortal que, en cas de naufragi, s'omple d'aigua i enfonsa els cossos, amb poc marge de maniobra. Els refugiats salpen sense menjar, sense aigua, sense cap més possessió que l'esperança de sobreviure al mar, o a la inacció dels vaixells mercants que passen de llarg, i de no trobar-se als guardacostes de Líbia. Perquè això pot significar que els deportin a "camps de concentració al desert, els disparin, o els portin al mercat d'esclaus", va dir Fuster. "La Llei de Mar diu que si rescates una persona, ets responsable de la persona fins que la deixes al port segur més proper. Un port segur és un lloc en què es respectin els seus drets, per això els portem a Europa. Open Arms només segueix el mandat de les lleis de mar", va concloure el voluntari.
