7R 00797_1440x961
Una família deixa una rosa blanca davant de l'alzina surera, símbol per recordar els difunts durant la pandèmia || Q. Pascual
09/07/2020 Actualitat
Cerimònia de dol col·lectiu

Castellar diu adeu als 76 veïns que ens van deixar durant els mesos de pandèmia al voltant de l’Arbre de la Memòria, en un acte que va aplegar uns 300 familiars que no s'havien pogut acomiadar dels seus difunts

Just el dia en què el govern català decretava l’obligatorietat de dur mascareta encara que es pugui garantir el distanciament social, una mesura que pretén tallar possibilitat de rebrots en uns moments d’incertesa quan encara no fa un mes que es va aixecar l’estat d’alarma, Castellar del Vallès va celebrar una acte de dol col·lectiu en memòria de les persones difuntes que ens van deixar entre mitjans de març i mitjans de juny. La solemnitat de la cerimònia encara va ser més colpidora a causa de les mesures de distanciament entre els  prop de 300 assistents així com la proliferació de l’ús  de la mascareta i mesures d’higiene. De fet, es pot considerar que aquest ha estat l’acte més multitudinari que s’ha celebrat a la vila des que va esclatar la pandèmia: un record al voltant d’una alzina, plantada fa un parell de setmanes al Parc de Colobrers, i que ha estat batejada com l’Arbre de la Memòria. 

 

Les famílies van tenir la possibilitat de recordar els seus difunts però també d’expressar-se públicament en aquesta cerimònia a través d’un portaveu, David Garcia Prieto, un castellarenc que va perdre el seu pare Antonio Garcia Quirós per culpa del coronavirus. Amb un to cru però ple d’emoció continguda, el David va dir que el virus  “ataca els més febles, els aïlla, els mata en vida i els deixa sense abraçades i sense carícies”. “Un dia ens van dir que el meu pare havia mort i ni tan sols vam poder contactar amb ell abans. Tampoc el vam poder enterrar com ell hagués volgut i ni li vam poder veure la cara”, va recordar el familiar, qui també va voler compartir amb els assistents que “el virus ens ha manllevat també els adeus”. “Per això, he vingut i participo en aquest acte -va dir-, per reclamar l’adeu a les persones que tant estimàvem”. 

 

7R 00623

Parlaments durant l'acte de dol oficial pels difunts que ha patit la vila durant la pandèmia || Q. PascualParlaments durant l'acte de dol oficial pels difunts que ha patit la vila durant la pandèmia. || Q. Pascual


Per reforçar el sentit de l’acte de dol col·lectiu al Parc de Colobrer,s el David va explicar que “al costat de l’arbre –una al·legoria de la memòria però també símbol de vida- fem la commemoració perquè la mort sempre ens dona una lliçó de vida”. “Només us puc dir per acabar que tinc una motxilla molt gran de ‘t’estimo’ i d’abraçades per donar al meu pare. Per això, us animo a no perdre ni un sol minut en dir-li a qui teniu al vostre costat que l’estimeu”.


La principal raó de ser de l’acte era oferir escalf i col·lectiu a desenes de famílies que han perdut algun ésser estimat durant els moments més crus de la pandèmia de la Covid-19, hagi estat o no per causa del coronavirus. Ho va subratllar l’alcalde, Ignasi Giménez, en la seva intervenció en nom del consistori: “Aquest és l’homenatge que Castellar del Vallès fa als difunts dels dies grisos i tristos de la pandèmia. Un arbre que ens recorda que cal posar la vida al centre de tot. Un nou símbol digne d’un poble amb un objectiu compartit: el de conservar a la memòria de totes i tots les persones que ens van deixar en unes circumstàncies extraordinàries”. Giménez va recordar que “el sentit de l’acte d’avui és poder-nos rescabalar, ni que sigui en part, de la impossibilitat de viure i d’iniciar un procés de dol en comunitat”.


El distanciament i el confinament han alterat el cicle natural de la nostra societat però, en un moment tant fosc com el viscut durant la pandèmia, s’ha accentuat també la unitat entre veïnes i veïns.  “Hem de continuar empenyent com a poble amb la mateixa força i determinació que hem mostrat els darrers mesos”, va dir l’alcalde, qui també va apel·lar “més que mai a la solidaritat de totes aquelles persones i col·lectius que han estat treballant i treballen incansablement per reduir els efectes de la pandèmia al nostre municipi”.


“La pandèmia ens ha colpejat. De fet encara ens colpeja. Però us esperonem a construir un futur esperançador. Hem de ser optimistes i lluitar totes i tots junts per tirar endavant amb més força. Aquest serà el millor reconeixement i el millor respecte que podem oferir a totes aquelles persones que ens han deixat i a qui avui rendim tribut”, va concloure l’alcalde. 


L’austeritat de l’acte, però també la rigidesa de les mesures de distanciament, van tenir el moment més íntim quan els familiars presents van poder deixar als peus de l’alzina surera una rosa blanca com a comiat final en memòria de l’ésser estimat perdut.

 

Intervenció de David Garcia Prieto, fill d'una víctima de la Covid-19, qui va parlar en nom de les famílies que han perdut un ésser estimat Q. PascualIntervenció de David Garcia Prieto, fill d'una víctima de la Covid-19, qui va parlar en nom de les famílies que han perdut un ésser estimat || Q. Pascual

 

Més de 300 familiars han assistit a l'acte en record dels difunts d'aquests darrers tres mesos || Q. Pascual

Més de 300 familiars han assistit a l'acte en record dels difunts d'aquests darrers tres mesos || Q. Pascual

 

L'ACTUAL vol recordar les persones que ens han deixat en aquests darrers mesos. Com a homenatge, publiquem tots els seus noms:

 

Gonzalo Martinez Domingo de 84 anys

Francesc Homs Obradors de 98 anys

Pilar Lada Álvarez de 87 anys 

Julio Vallejo Rodríguez de 64 anys

Teresa Sánchez Seriñà de 83 anys

M. Àngels Bacardit Busquet de 85 anys

Josep Roig Brosa de 96 anys

Júlia González Morales de  84 anys

Juan de Dios Pérez Iglésias de 95 anys

Núria Matas Perice de 88 anys

Josep Mallofré Mayoral de 73 anys

Joan Isart Arias de 79 anys

Bernabé Troya García de 62 anys

Esperança Montcanut Bartrina de 92 anys

José Catalán Montoro de 89 anys

José Espinosa Piña de 79 anys

M. Engràcia Sampere Figueras de 93 anys

Manuel Rivas Martínez de 91 anys

Manuela Barrero Grilo de 82 anys

Carmen Jiménez Jiménez de 74 anys

Antonio Garcia Quirós de 77 anys

Federico Lacorte Pellicer de 89 anys

Maria Estebanell Gibert de 89 anys

Pilar Farrarons Casulleras de 90 anys

Àngel García Losada de 70 anys

M. Asunción Naspler Altimira de 93 anys

Maria Gili Rusiñol de 79 anys

Rosa Rovira Casahuga de 94 anys

Joan Cueto Marqués de 79 anys

José Bailén Hernandez de 87 anys

Encarnación Marín Ibañez de 87 anys

Carme Vallmitjana Tineo de 90 anys

Fidela Pérez Valero de 96 anys

Camila Casanovas García de 96 anys

Carmen Galván Rodríguez de 71 anys

Ana Fernandez Arcos de 97 anys

Clemencia Mora García de 103 anys

Agueda Gomez Gomez de 81 anys

Montserrat Solé Rodríguez de 55 anys

Francisco Romero Rodríguez de 79 anys

M. Juana Navarro Rizo de 92 anys

Fidela Punzano del Cerro de 82 anys

Agustina Pérez Pozo de 91 anys

Fidel Guash Vives de 90 anys

José M. Rodríguez de Guzman Prado de 95 anys

Juan Pedro González Ruiz de 84 anys

Montserrat Arasa Domenech de 98 anys

Miquel Lluelles Gomà de 89 anys

Esperanza Bagan Pinto de 65 anys

Jaume Margall Cuatrecases de 76 anys

Josep Maria Torras Homet de 94 anys

Jerónimo Mercado García de 88 anys

Emilia Torras Oliver de 101 anys

Julia Pérez Hernández de 93 anys

Angeles Palomar Palomar de 84 anys

Palmira Martí Feixas de 100 anys

Paquita Sánchez Cortés de 87 anys

Miquel Ubaguls Pujol de 92 anys

Josep M. Soley Culleré de 70 anys

M. Assumpció Vilatersana Girbau de 86 anys

Manuel Saez Carrion de 89 anys

Joan Mas Sallés de 86 anys

Micaela Bono Bono de 89 anys

Manuel Manrique López de 71 anys

Pere Sánchez Alemany de 54 anys

Antònia Daviu Curtiellas de 94 anys

Providència Moya González de 84 anys

Francisco Escamilla Caballero de 92 anys

Concha Garcia Barbero de 81 anys

Francisco Barrera Morales de 90 anys

Resurreción Castillo Garcia de 81 anys

Mercedes Delgado Serrano de 91 anys

Flora Miralles Mas de 94 anys

José Castro Rosales de 77 anys

Montse Arnau Marra de 74  anys

Carles Castellví Canas de 66  anys

 

Les roses blanques han servit de símbol d'acomiadament davant de l'alzina batejada com Arbre de la Memòria || Q. PascualLes roses blanques han servit de símbol de comiat davant de l'alzina batejada com Arbre de la Memòria || Q. Pascual

 

Comparteix
M'agrada
Comentaris