Un estudi hidrogeològic del Parc Natural mostra que hi ha menys retenció d’aigua de pluja i menys recarrega als aqüífers
Un estudi hidrogeològic encarregat pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, que gestiona la Diputació de Barcelona, recomana protegir i restaurar les fonts i els pous davant les limitacions que s’han observat en la retenció de l’aigua de la pluja i recàrrega dels aqüífers. L’estudi, que ha permès obtenir una visió integral de l’estat i la dinàmica de les aigües superficials i subterrànies del parc, ha servit per entendre el cicle de l’aigua i els recursos disponibles tant dins de l’actual àmbit del parc com en el context de la proposta d’ampliació d’aquest espai natural.
Amb el títol ’Estudi dels recursos hídrics en l’àmbit actual i de la proposta d’ampliació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: inventari, caracterització, cabals’, l’informe ha estat elaborat per Jordi Espuny, geòleg i hidrogeòleg, i Eduard Madaula, geòleg i ambientòleg de GeoHid. El treball posa de manifest que la capacitat de retenció d’aigua de la pluja –cada cop més reduïda- està fortament condicionada per la geologia pròpia dels massissos i per l’impacte del canvi climàtic.
A partir de l’estudi de basses, fonts i pous, els autors recomanen implementar mesures de protecció i restauració d’aquests punts, així com actuacions per millorar la qualitat de l’aigua mitjançant el control de possibles fonts de contaminació. Una de les dades més destacades de l’estudi és que, durant el període 2021 - 2023, marcat per la sequera, el percentatge d’aigua de pluja retinguda al parc va ser només del 3,27 %. Aquesta baixa retenció va fer que el balanç hídric fos deficitari durant aquests anys. També s’ha constatat que la xarxa d’aigües superficials té un caràcter discontinu i efímer, amb una interacció notable amb les aigües subterrànies.
Pel que fa a la relació entre torrents i aqüífers, l’estudi constata que la circulació d’aigua superficial és gairebé inexistent en períodes secs. La majoria dels cursos hídrics són efímers, a excepció de les rieres de Rellinars, Mura, la Vall d’Horta i les Arenes, que tenen un caràcter discontinu o irregular. L’únic curs d’aigua permanent és el riu Ripoll, que rep aportacions contínues de la depuradora de Sant Llorenç Savall.
Per altra banda, l’estudi ratifica que la recàrrega dels aqüífers va ser molt baixa en els dos anys hidrològics avaluats (2021 – 2022 i 2022 – 2023), amb valors de només 6,6 hm³ i 2,01 hm³ respectivament.
