Carol Arrébola: "El que m’agrada de treballar a la fleca és el contacte amb la gent"

· Vius a Castellar des del 99. Què et va seduir de la vila?
La vida de poble, que m’agrada molt. La tranquil·litat, que no hi ha tant de soroll i tanta gent, desconnectar... Tot i que cada vegada hi ha més moviment. M’agrada molt passejar pel nucli antic, i m’encanta viure-hi.

· Uns anys abans, el 94, obriu la fleca. Com va sorgir la idea de posar en marxa el negoci?
Va ser la meva mare. Jo era molt jove, tenia 17 anys, però tenia experiència d’haver treballat en altres forns. La meva mare, que treballava netejant cases a prop de la fleca, de seguida va veure al forn una possibilitat, un futur negoci. Vam començar amb un local molt petit, tot de segona mà perquè no sabíem si funcionaria.  De mica en mica ens hem anat superant i vam ampliar el local fins a tenir-lo com està ara. Estem molt contentes de com ens ha anat i no ens podem queixar. Passis a l’hora que passis, sempre està ple. Tant a dins com a la terrassa, o fent cua per comprar el pa.

· Esteu just davant de l’Hospital Taulí. Suposo que sou testimoni de moltes històries personals.
Venen molts treballadors de l’hospital però també familiars de pacients. Un dels moments més macos és quan venen els que acaben de ser pares per primera vegada i t’expliquen la seva història. També hi ha moments més durs, amb els clients que tenen alguna persona ingressada a l’hospital. Quan s’estan molt de temps al Taulí per una malaltia i els veus sovint a la fleca, te’ls acabes estimant. Si tot acaba bé, te n’alegres, però quan és una mala notícia, també et sap greu i ho pateixes.

· Però darrere del taulell sempre us troben amb un somriure. És una de les claus de l’èxit?
Exacte! Sempre que entrevisto algú per treballar-hi els explico que no és un forn-cafeteria com qualsevol altre. Som davant de l’hospital i la majoria dels clients són d’allà, i venen amb molts problemes, cabòries, i no els pots rebre amb una cara llarga. Hem de somriure perquè s’oblidin una mica d’on són, que hi trobin cares amables i surtin una mica de la grisor d’un hospital.  

· Tot plegat, amanit amb dolços. Quin és el que més triomfa?
El producte estrella quant a entrepans és el vegetal o de pollastre. És el que més es ven. I de dolços, els croissants que només tenen les puntes, que els demano expressament i no els tenen a tot arreu, o els duo, de xocolata blanca i negra, també s’acaben de seguida. Ens feliciten molt pels productes. És una cosa que cuido molt: si ho venc és perquè és bo.  

· Què és el que més t’agrada de treballar a la fleca?
El contacte amb la gent. No sabria treballar en una fàbrica perquè necessito veure cares noves, moviment, la gent. L’ambient de treball és molt bo. Estic supercontenta amb el personal que tinc. Som una pinya. Em desperto cada dia de bon humor per anar a treballar. M’agrada innovar, provar, introduir coses noves que puguin agradar els clients.

· De vegades els clients som poc comprensius amb la gent que treballa a l’hostaleria?
N’hi ha pocs, però amb un somriure te’ls guanyes i els desarmes.

· Des dels 17 anys estàs a l’obrador. Si no hagués estat així, què voldries haver fet?
M’hauria agradat ser professora d’història. Quan marxo de viatge busco llocs que tinguin història. M’interessa conèixer els detalls, saber com era abans. Un dels últims viatges que he fet i que més vaig gaudir va ser justament Florència. Vam fer la costa francesa en cotxe, fent parades, fins a arribar a Florència. Espero tornar-hi. Quant a la fleca, no em penedeixo d’haver fet aquest camí i tenir el meu negoci. He tingut aquesta sort i no tothom ho pot dir.

· Heu superat diverses crisis econòmiques en aquests anys. Quin ha estat el moment més dur?
Sense cap mena de dubte, la crisi de la Covid. És el que més m’ha marcat en aquests trenta anys. Va ser molt trist. Nosaltres podíem obrir perquè teníem pa, però no hi havia ningú al carrer, va ser molt dur. Però ens hem refet, i ara estem igual que abans de la pandèmia, o fins i tot millor!  

^{Un tastet dels dolços de la Fleca Karol - R.G.}

11 RESPOSTES

Un tret principal del teu caràcter?
Sociable
Un defecte que no pots dominar?
Soc massa confiada
Una persona que admires?
La meva mare
Un plat?
Els pèsols de la meva mare
Un llibre?
‘Yo siempre seré yo, a pesar de ti’
Una sèrie?
‘Inocente’
Un cantant?
Pablo Alborán
Un viatge pendent?
Roma
Una ciutat?
Valdepeñas
Un racó de Castellar?
El nucli antic
Un desig?
Que els meus estiguin bé