IMG 20210608 WA0004_1440x961
Carme García, conductora d'autobús de Moventis
11/06/2021 Actualitat
Carme García: "Treballar en allò que t’agrada és com si et toqués la loteria"

Fa més de vint anys que és conductora d’autobús a Moventis, una de les primeres dones del Vallès Occidental. És una feina que la fa feliç, que l’apassiona tant pel contacte amb la gent com per la seva afició al món del motor.

Rocío Gómez

· Quants anys fa que ets conductora d’autobús?
Fa vint anys. Això ve de família. El meu pare tenia una autoescola a Barberà del Vallès. Sempre m’ha agradat molt conduir, i amb 21 anys em vaig treure el carnet d’autobús, i el de cotxe als 18. Amb 17 vaig començar a estudiar la teòrica. La pràctica me la vaig treure a la primera i la teòrica a la segona. Vaig ser de les primeres conductores a l’empresa. Vaig començar amb la Vallesana, amb la de Castellar, però ara soc a la B1 i la B2, que fem Sabadell, Ripollet i Badia. Són línies amb molts usuaris.

 

· Vas obrir el camí per a la nova fornada de conductores?
Al principi va ser una mica dur. Era un món d’homes, però els temps han canviat, afortunadament. Avui dia és habitual veure dones policia, bomberes o conductores d’autobús. En el meu cas, vaig ser una de les primeres conductores però ara en som unes quantes. No vaig tenir mai cap problema amb els companys de feina, però sí amb algun usuari quan obria la porta i no volien pujar a l’autobús perquè no se’n refiaven, i s’esperaven a l’altre. D’una banda, perquè era molt jove, i de l’altra, perquè era dona. Però un cop et coneixien i veien com treballaves, no hi havia cap problema.

 

· Per què t’agrada tant la feina?
És un hobby per a mi. Portar l’autobús em canvia com a persona. És com si vas al gimnàs, com si fas alguna cosa que gaudeixes molt. Quan pujo a l’autobús, deixo els problemes a casa. Soc una persona molt positiva, amb molta empenta. M’agrada el contacte amb les persones. Treballar en allò que t’agrada, passar-t’ho bé, és com si et toqués la loteria. No me’n canso mai i m’hi sento com a casa. De fet, de compartir tants viatges, fins i tot alguns usuaris i usuàries ara són amics. 

 

· Ets dels conductors que saluden i sempre reben la gent amb un bon dia?
Sí, i tant! Només obrir la porta els rebo amb un somriure, tot i que ara es fa difícil amb la mascareta. Sempre tinc un bon dia, l’educació ha de ser el primer. A més, en aquests moments tan complicats que vivim, és molt més important.

 

· Els mitjans de transport no van parar de funcionar durant la pandèmia. Com ho vas viure?
No ho vaig viure amb por però sí amb tristesa. No hi havia ningú pel carrer durant el confinament, però nosaltres sí treballàvem. Moltes vegades feies la volta sola, sense cap usuari. Pensava que s’acabava el món, va ser una sensació molt estranya.


· Amb tants usuaris segur que tens un bon grapat d’anècdotes! 
Sí, són molts anys al volant. Per exemple, quan vaig començar a portar l’autobús, recordo una dona que venia amb el cotxet, i l’ajudava a pujar-lo i sempre li feia alguna carantoina al bebè. Doncs fa uns dies, el nen que ara és un adult, va venir a saludar-me perquè se’n recordava de quan venia amb la Vallesana amb la seva mare.  També al principi, un dia un usuari de la C1 que estava molt nerviós, es va enfadar moltíssim perquè no vaig poder fer la parada de la Ronda Tolosa, perquè estava en obres. Dies després, es va disculpar per la seva reacció, i em va explicar el perquè: ho estava passant malament. Era el moment de la crisi econòmica del 2010. Ara som molt amics.

 

· Has arribat a enamorar-te a l’autobús d’algun viatger?
Soc molt romàntica i molt enamoradissa. Pensa que per l’autobús passen moltíssimes persones. És difícil no fixar-t’hi. De manera que... Sí, alguna vegada m’he enamorat, i ha sortit alguna parella.

 

· Quines són les teves aficions?
M’agrada anar al gimnàs, llegir i passejar el meu gos. És un cocker i es diu Yuki. En un moment de la meva vida que estava més preocupada, una mica trista, els meus fills van insistir que volien un gos i el vam anar a buscar. Sempre l’he tractat com si fos un més, l’he consentit com un nen. Però és que entre ell i jo tenim una connexió molt gran, des de ben petit. Una vegada estaven passejant el Yuki quan vaig passar amb la C1 per la carretera de Sentmenat, va veure l’autobús i va començar a perseguir-lo. Associa l’autobús amb mi. Dels animals n’aprens molt, per exemple, jo vaig aprendre a estimar-me més a mi mateixa, a tirar endavant. 

 

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Simpàtica


Un defecte que no pots dominar?
Soc massa confiada


Una marca de vehicle?
Mercedes


Una ruta d’autobús?
La de Sabadell-Cerdanyola


Quin plat t’agrada més?
Els espaguetis


Una pel·lícula?
La saga de ‘Crepúsculo’


Una cançó?
La BSO d’  ‘Amanecer’


Una ciutat?
Sitges


Un viatge per fer?
Venècia


Un racó de Castellar?
El parc de Canyelles


Un somni?
Fer un creuer

 

Recupera l'entrevista de Carme García al Connectats

 

Comparteix
M'agrada
Comentaris