Carlisme a Castellar Sant Esteve

L'impacte dels conflictes carlins esdevinguts al llarg del segle XIX al terme de Castellar del Vallès, Castellar Sant Esteve segons la toponímia que consta als documents municipals, són poc coneguts i encara menys analitzats. Pel que fa a la documentació, es troben referències a aspectes molt puntuals de la Primera Guerra Carlina (1833-1840) i alguns de la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), poc més que especímens documentals i algunes referències a les Actes Municipals.

Durant el darrer conflicte, la pressió carlina sobre la vila va ser molt intensa. El 7 d'agost de 1874 l'Ajuntament de Castellar Sant Esteve envia un comunicat al governador en relació a la demanda d'allistament de reservistes. Els carlins van cremar l'allistament i van amenaçar amb pena de mort si es tornava a confeccionar. El Consell municipal, impossibilitat de rebutjar qualsevol agressió, es va abstenir, fet que va suposar una multa governativa impossible de recaptar per la quantia i es va haver de demanar una moratòria. En sessió de 29 d'octubre, es ratifica la decisió tot i que l'any següent, en sessió d'11 d'abril de 1875, es decideix acatar les ordres del govern.

El 27 d'abril de 1875 el Consell municipal presenta una reclamació per la multa imposada pel governador per no haver confeccionat el repartiment de consums al·legant que no s'havia realitzat per l'amenaça dels carlins de demanar una suma idèntica a la que s'havia de lliurar al govern.
Del que sí hi ha més dades, per la seva singularitat, és sobre el foc de Castellar o de Cadafalch de 1875. El concepte foc, en terminologia vuitcentista, refereix un combat, un enfrontament bèl·lic sense contemplar la durada o la intensitat (escaramussa, batalla...). En són exemples el foc de La Gleva (23-3-1873), el foc de Castelló d'Empúries (3-11-1874) o el foc de La Jonquera (6-8-1873).

El foc de Castellar va ser un enfrontament entre forces governamentals i carlines el 10 de juliol de 1875. Els recaptadors del govern recollien la contribució estatal a Sant Llorenç Savall. Els carlins, assabentats, esperaven la mula que transportava la recaptació i l'escorta a les feixes de can Cadafalch, una zona de vinyes i oliveres, al camí que comunicava Sant Llorenç Savall i Castellar a través de can Cadafalch per apoderar-se dels cabals durant el trànsit. Conegudes aquestes intencions, els governamentals van donar a portar els fons a una altra mula que va seguir una ruta alternativa fins arribar a destí sense incidències.

En el decurs de la refrega es van produir un seguit de baixes que van recollir els veïns i el Sometent i que van traslladar fins a peu de l'actual carretera de Sant Llorenç Savall (B-124), prop de la masia avui en dia en ruïnes, de cal Voltà, prop de Turell. Els ferits van ser traslladats a coll de voluntaris fins a l'església vella convertida en hospital de sang, adequada amb llençols i màrfegues portades per dones de la localitat. Els morts van ser apilats i els recollia un carro de trabuc fins a portar-los a l'antic cementiri, a l'actual parc de Canyelles.

L'activitat de les partides carlines no es va aturar i el 25 de juliol la sessió del Consell municipal era interrompuda per la presència dels insurrectes. Des d'aquest moment, la redacció de les actes queda aturada fins l'11 de febrer de 1876 i no es reprenen regularment fins el gener de 1877.
Les dates caracteritzen l'actuació de partides formades per un reduït nombre d'integrants, dedicades a hostilitzar nuclis de població poc poblats, que realitzaven incursions a les planures i que refusaven l'enfrontament directe amb l'exèrcit o milícies. Donaven suport a contingents més nombrosos, dirigits per figures de relleu dins el bàndol carlí com Francesc Savalls o Martí Miret en les incursions que realitzaven en el Principat. L'estratègia d'aquestes forces era obstaculitzar les comunicacions, la imposició d'una nova legalitat i d'un nou ordre que permetés recaptar recursos econòmics pel sosteniment del conflicte i hostilitzar les forces de l'ordre i les poblacions fidels al govern.