Cap a una alimentació vegetal?

A vegades tinc la sensació que la terra és en un pendent i rodola, tot canvia d’un manera accelerada i no hi ha qui ho aturi. Ens hem acostumat tant als canvis que ni ens n’adonem, però hi són. I el fet de menjar no és aliè a aquests canvis, uns canvis que potser a les cases no es noten tant, però que són evidents per poc que ens hi fixem només que obrim un armari a la cuina o entrem en un supermercat. I si no, demanem als nostres avis o als nostres pares, o preguntem-nos nosaltres mateixos, què menjàvem fa deu, vint anys, i què mengem ara; analitzem què i com: el canvi és enorme.

Enmig d’aquest rodolar accelerat, hi ha qui gosa fer prediccions, i la majoria apunten que anem cap a una alimentació que cada vegada tindrà un component vegetal més important. Per salut i per consciència ecològica (la cria de bestiar genera grans quantitats de gasos que provoquen l’efecte d’hivernacle), cada vegada recomanen que consumim menys carn i derivats.

En pocs anys, d’una alimentació de proximitat, que vol dir basada en el pa del forn de la plaça, les verdures dels horts del poble i la carn de la matança pròpia o de l’escorxador del municipi, hem passat a una dieta en la qual consumim productes que venen de molt lluny (meló del Brasil, vaig veure ahir), més productes elaborats i, sobretot, processats i ultraprocessats, és a dir, preparacions amb una aportació elevada de sucre, sal, greixos i altres substàncies i components poc recomanables com els conservants, colorants i altres additius que porten la brioixeria, les galetes, les begudes ensucrades, els plats precuinats, els batuts...

Això ha provocat l’increment dels percentatges d’obesitat i de les al·lèrgies alimentàries, i fins i tot es relaciona la dieta actual amb alguns tipus de càncer.

Davant d’això, alguns s’han deixat anar i consumeixen sense fre, tant és que estiguin obesos i tinguin el sucre i el colesterol als núvols, i altres s’han apuntat a dietes vegetarianes o veganes, que cada vegada estan més en auge.

Fa pocs anys ningú sabia què coi era el tofu, el seitan o el tempeh, ni hi havia ‘llets’ vegetals, i ara en trobem a tots els supermercats; ens haguéssim fet un fart de riure si ens haguessin dit que una hamburguesa pot ser de llegums i verdures, i les prestatgeries també en són plenes. 

La indústria, que no vol perdre de cap manera quota de mercat, s’apunta ràpidament a qualsevol tendència que faci créixer les vendes, i per això les hamburgueses vegetals que abans només preparava una empresa ecològica, ara són per tot arreu. I per això han sorgit altres productes del mateix tipus, com frankfurts vegetals. L’any passat va ser el de l’esclat d’aquesta tendència que s’anomena plant based (basat en productes vegetals), és a dir, alternatives a la carn i els productes animals sense carn ni productes animals.

El súmmum d’aquesta tendència són les hamburgueses elaborades amb productes exclusivament vegetals però que aconsegueixen un aspecte, una textura i un sabor molt similar al de les hamburgueses de vedella, i que ja comercialitzen algunes grans cadenes americanes de menjar ràpid. També es venen altres ‘carns vegetals’, com un suposat ‘pollastre’. A Castellar se’n pot comprar en una coneguda cadena de congelats.

Aquesta tendència planteja un munt d’incògnites i incongruències. D’una banda, en lloc de potenciar el consum de vegetals frescos proposa alternatives que imiten la carn i altres productes d’origen animal: de les begudes vegetals en diuen llet, elaboren hamburgueses i frankfurts i fins i tot busquen que siguin exactament igual que els originals, en lloc de buscar noves formes i presentacions. I, per aconseguir-ho, acaben fent productes ultraprocessats que són igual de poc sans que els seus homòlegs d’origen animal, perquè està clar que per aconseguir una hamburguesa vermella, amb textura i gust de carn, o una imitació gairebé perfecta del pollastre, no n’hi ha prou de barrejar vegetals i llegums, sinó que calen un munt d’additius i un llarg procés de manipulació i transformació.

Sembla clar que aquests no són productes dirigits a vegans o vegetarians convençuts, que no crec que es tornin bojos per menjar un cosa que sembla carn i té gust de carn, sinó que estan pensats per a un públic que pateix colesterol, o obesitat, o ha sentit a dir que el consum de carn perjudica el planeta perquè no ens podem permetre tenir tants milions de vaques al món, i pensa que consumint aquests productes millorarà la seva salut i la de la terra.

No està gens clar, i l’alternativa no és fàcil. Probablement, com dèiem el mes passat, el més raonable és seguir els consells de les autoritats sanitàries, adaptar la nostra dieta a la piràmide alimentària, menjant més fruites i verdures fresques, més llegums, i menys carn i, sobretot, menys brioixeria, sucs, refrescos, etcètera.

El món vegetal és tendència i ho seguirà sent aquest 2020; seguir aquesta tendència està bé, però és millor fer-ho consumint vegetals, no productes disfressats i manipulats per la indústria.