"Aprofitarem qualsevol oportunitat per celebrar la vida, com ho feies tu"

La mort inesperada amb 71 anys de la castellarenca Dolors Mussons, qui va patir una parada cardíaca divendres passat mentre caminava pel carrer, ha deixat en estat de xoc Castellar del Vallès. Una persona tan coneguda i tan activa al municipi que va obligar a obrir les portes de l’Auditori Municipal aquest diumenge al matí per acollir una cerimònia civil de comiat però també d’homenatge a una vida lliurada al seu poble i a la seva gent.

Amb una platea plena i gent dempeus als accessos de l’Auditori, es va poder seguir un emotiu recull fotogràfic de la vida de la Dolors mentre de fons sonaven Aute i Serrat: la seva joventut militant al PSUC i fent front al franquisme, la seva dedicació durant més de 40 anys als serveis econòmics de l’Ajuntament de Castellar, i la seva passió abocada a entitats com el Cine Club o el Centre Excursionista, la seva estima per la cultura i la bona cuina, els viatges i la seva família (el seu company de vida Alfredo, qui va morir fa 12 anys, i els seus fills Ferran i Laia i la seva neta Berta).

La seva germana Rosa Mussons i la seva amiga Teresa Tort van llegir un perfil de la Dolors recordant moments i sensacions compartides. «La teva ànsia de fer coses, de veure, de saber, de tastar, de tenir, de celebrar... En resum, de viure, ens ha impregnat a tots», van dir al final d’una lectura emocionada que va acabar amb la següent declaració: «Que la vida no és justa ja ho sabem, també sabem que això no vol dir res, però sí que podem dir que això és una gran putada que ens costarà de pair. Aixecarem la copa brindant per tu, mirarem el mar recordant com t'agradava, prepararem les maletes pensant en les teves, aprofitarem qualsevol oportunitat per celebrar la vida, com ho feies tu».

La darrera intervenció de l’homenatge a petició de la família va ser a càrrec de l’alcalde Ignasi Giménez, qui tenia una gran amistat amb la Dolors, i qui també va expressar la seva perplexitat per una pèrdua tan sobtada i inesperada amb tantes coses per fer i tanta vida per davant. Giménez va voler recordar «la Dolors lluitadora, solidària, compromesa, defensora de la gent. Una dona que amb els seus gestos senzills construïa ponts, facilitava el viure, es feia estimar. Es feia estimar molt». «Malgrat tota aquesta tristesa que se’ns acumula, avui toca celebrar la vida. Avui hem de celebrar que hem pogut compartir camí amb la Dolors. L’hem pogut conèixer, hem pogut gaudir de la seva presència, companyia i amistat», va dir l’alcalde.

És evident que en l’homenatge va ser molt present la seva «total dedicació professional» a l’Ajuntament de Castellar. Una implicació a una feina que va marcar no només la vida de la Dolors, també la de desenes de companys de feina en els 41 anys que hi va ser als serveis econòmics, alguns d’ells com a tresorera i també al comitè d’empresa. Però també la de centenars de ciutadans i veïns que sabien de la passió amb què la Dolors Mussons defensava els diners públics, tal i com van destacar tant l’alcalde com la Rosa Mussons i la Teresa Tort. Va ser tan important per a ella aquesta tasca que no es volia jubilar i, fins i tot, va prolongar diversos anys la seva implicació laboral més enllà de l’edat legal.

L’acte va incloure música en directe a càrrec de Jordi Domingo a la guitarra i Marie Teixidor i Guillem Ribes a les veus, que van interpretar peces de Serrat i també de Lluís Llach. Finalment, la seva germana Rosa va llegir com a cloenda el poema ‘Vull’ de Joana Raspall que conté uns versos finals que llegits davant del taüt amb el cos present de la Dolors seran difícils d’oblidar per als centenars de presents: «Vull deixar amor i somnis i paraules que durin més que jo, al cor dels altres»