Aitor Basterretxea: "La fàbrica viu un bon moment. El vidre és un material ben valorat"

· Quan vas començar a treballar a la Fàbrica del Vidre?
Amb 18 anys. Els estius hi treballava fent les substitucions de les vacances de les persones que treballaven a peu de màquina. Com ara, s’hi fabricaven ampolles de cervesa, vi o cava. Mentre estudiava la carrera d’Enginyeria Automàtica Electrònica i el segon cicle d’Automàtica i Electrònica Industrial, vaig continuar treballant-hi de manera continuada. Em van facilitar compaginar els estudis i la feina. Hi vaig començar amb 18 i ara en tinc 43. Han passat 25 anys! 

· Ara ets director de producció. Has fet tots els papers de l’auca?
Pensa que la fàbrica ha canviat de mans diverses vegades. Quan vaig entrar era una multinacional en què Danone i Font Vella formaven part, i el 2005 Vidrala va comprar la planta de Castellar. És un grup que es dedica exclusivament a la fabricació del vidre. He passat gairebé per tots els departaments. A banda d’estar a la línia, a partir del tercer any vaig estar en l’àmbit més tècnic, en què fèiem els canvis de format a les màquines, fins que el 2005 amb Vidrala ens van proposar a alguns enginyers ser caps de torn. El 2010 em van oferir ser director de producció a la fàbrica de Vidrala a Itàlia, a Milà, i vaig acceptar.  

· Què recordes d’aquella època? Va ser una bona experiència?
Va ser molt enriquidora tant personalment com professionalment. Destacaria l’equip que em va acompanyar, el Roberto, l’Andrea, el Giovanni, que a hores d’ara són amics meus. Em van ajudar a integrar-me i a treballar amb ells. Vaig poder conèixer una cultura semblant a la nostra però amb les seves particularitats.

· Què és el que més t’agradava?
Milà és la ciutat més important del nord d’Itàlia, de les més riques, amb una zona industrial amb moltes empreses. Ah! I a més es menja molt bé. Ben a prop tens entorns naturals, com els Alps, que t’enlluernen. Però també el llac de Como, el de Garda o el Maggiore. Fèiem excursions als Alps fent nit als refugis d’alta muntanya. A més, vam començar a jugar a pàdel i vaig participar en torneigs que es feien a tot Itàlia, i vaig arribar a estar entre els 15 primers de la classificació.

· I el 2016 tornes a Castellar.
Sí, i ara soc el director de producció de la fàbrica. Quan vivia fora i tornava a Castellar, notava que era a casa, que els amics de tota la vida, els que sento més a prop, els tenia aquí. Conservo moltes amistats de quan vaig estudiar al Casal.

· Què representa la Fàbrica del Vidre per a Castellar?
Per a mi és molt important. Els meus pares es van conèixer allà, i jo vaig conèixer la meva dona en una formació que va organitzar l’empresa a Albacete! Per a la vila, és una de les empreses més importants, un gran impuls econòmic. Moltes famílies de Castellar hi han treballat, i també molta gent de Sabadell. Quan hi vaig arribar, encara venia un autobús de Badalona amb treballadors, perquè la fàbrica, quan era de la família Vilella, es va traslladar de Badalona a Castellar.  Quant al futur de la planta, vivim un bon moment a excepció de la crisi energètica. El vidre és un material molt ben valorat, tant per la seva durabilitat, perquè és 100% reciclable i perquè no modifica el gust del producte. 

· Per a tu l’esport és molt important, oi? Podries prescindir-ne?
És la meva afició principal. Intento sortir amb la bicicleta cinc dies a la setmana. L’esport per a mi és una manera de viure. No sabria dir-te què passaria si no en fes, perquè no ho he deixat mai. Necessito l’esport per desconnectar, però també m’agrada el seu vessant social. Tinc amics de tota la vida de l’àmbit de l’esport.

· Abans de l’estiu es va organitzar una cursa BTT en memòria del teu pare, Koldo Basterretxea. Què va significar per a tu?
Va ser un moment molt maco. Admiro molt el meu pare, sobretot l’educació que ens va donar tant a la meva germana com a mi. Gràcies a ell i a la mare, som com som. També admiro molt la meva mare, que va tirar endavant la família amb un esforç molt gran. El meu pare va ser president del Centre Excursionista, i un dels pioners del BTT, fa trenta anys. La cursa, a favor de  SUMA+ Castellar, va ser una manera de recordar una de les coses que més li agradaven. 

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Soc tranquil
Un defecte que no pots dominar?
La tossuderia
Una persona que admires?
El meu pare
Quin plat t’agrada més?
Els espaguetis
Un animal?
El gos
Una sèrie?
‘Merlí’
Un grup de música?
Coldplay
Una ciutat?
Barcelona
Un viatge per fer?
Austràlia
Un racó de Castellar?
El Puig de la Creu
Un desig?
La felicitat dels que m’envolten