Consells per a superar la tornada a la normalitat
Arriba el setembre i amb ell la tornada a la rutina després d’un període de temps on tots els horaris habituals i costums s’han trasbalsat per complet. La tornada a la roda diària pot ser per a molts un problema, que en els últims anys s’ha anat estudiant i perfilant cada vegada més.
Debilitat generalitzada i astènia, insomni, capacitat de concentració limitada, poca tolerància a la feina, desídia, tedi, avorriment o angoixa són algunes de les sensacions que poden aparèixer fins a derivar en el bloqueig personal. Un canvi de caràcter que pot afectar el rendiment en els primers dies feiners i que ens pot dificultar la tornada i que segons diferents estudis ho pateixen entre un 25 i un 30% dels treballadors.
Per la majoria, la tornada a la normalitat laboral no suposa cap trastorn, sobretot pels que ho fan en un entorn laboral favorable i amb prou energia per a afrontar els nous reptes.
És en aquest aspecte on també entra en escena el tipus de feina, activitats i la bona salut a l’entorn laboral. La depressió que pot produir la tornada, juntament amb un augment de la freqüència respiratòria i cardíaca, palpitacions o tremolors es pateix més en entorns de major pressió o en climes laborals complicats.
QUÈ FER PER A SUPERAR AQUEST SÍNDROME?
Evitar-ho dependrà de la ment de cadascú, però existeixen moltes rutines i activitats per a minimitzar aquesta síndrome o, fins-i-tot, fer-lo desaparèixer.
És recomanable no tornar de vacances el dia anterior a la tornada a la feina, per a preparar-nos física i mentalment per la tornada, normalitzant el nostre horari de manera més progressiva, recuperant els hàbits alimentaris i l’exercici físic també de manera gradual, sense haver de fer grans esforços inicials. Segons l’estatunidenc Walter James, pare de la psicologia moderna, es necessiten 21 dies per a crear un hàbit i adoptar-ho de manera gairebé automàtica, motiu pel qual, necessitem diversos dies per adaptar-nos i desadaptar-nos a una situació concreta.
Normalment amb el transcurs dels dies tot torna a la normalitat, però hi ha situacions en què es pot allargar. Començar de manera gradual amb la intensitat laboral, aprofitar els descansos per a dur a terme activitats agradables, acabar de treballar en sortir de la feina, dormir adequadament i de manera regular, practicar esport, simplificar al màxim els problemes laborals o practicar exercicis de relaxació.
Plantejar els objectius de manera realista, començant pel més petit i sense sobrecarregar-nos la planificació i mantenir un cert ordre en l’entorn laboral -en l’oficina, taller, etc.- i en l’agenda ens ajuda que la lluita inicial sigui menor, afrontant les feines pendents amb un ordre de prioritats.
En el cas d’aplicar de persistència del símptoma, contactar amb un especialista ens aportarà l’ajuda necessària per a poder-ho superar.
I ELS INFANTS?
Després de dos mesos i mig sense gaires controls horaris i amb la rutina totalment capgirada, en el cas dels infants la síndrome és pràcticament inexistent, ja que l’inici del nou curs els genera unes expectatives noves. En el seu cas el trastorn de la son és un dels problemes més marcats.
Establir uns dies abans -una setmana per exemple- horaris fixos semblants per anar a dormir, recuperant la rutina diària com la pràctica d’esport a la tarda, dutxa, sopar, dents i llit, ajudarà a recuperar aquesta rutina. Durant el temps d’estiu, l’addicció a les pantalles acostuma aser superior, motiu pel qual l’eliminació de la llum blanca -gran disruptor del son- serà vital per aconseguir un descans més intens.
