Aquest dilluns, 14 de març, es compleixen dos anys del decret d’alarma pel Covid-19 que ja ha costat 69 vides i 8.000 contagis al municpi
Justament dos anys després de declarar-se la situació de pandèmia i l’estat d’alarma Castellar supera els 8.000 casos confirmats acumulats de la Covid-19 i s’han comptabilitzat 69 defuncions al llarg d’aquest temps. La primera onada va posar cap per avall totes les experiències prèvies que es poguessin tenir sobre l’impacte d’una pandèmia, situació que encara s’està paint a nivell sanitari (veure entrevista al director del Taulí Joan Martí a la pàgina 2) i també a nivell socioeconòmic on ara Europa es veu colpejada per la guerra d’Ucraïna amb milers de morts ja i centenars de milers de refugiats, una nova catàstrofe humana en aquesta ocasió sense la intervenció de la natura. Aquestes són les claus dels dos anys de pandèmia a Castellar del Vallès.
Sistema sanitari en risc de col·lapse
Com es repetia sovint les primeres setmanes de l’explosió del virus, la primera línia de combat es va situar a l’àmbit sanitari. Mentre l’hospital de referència de Castellar, el Taulí, vivia una situació extrema per desconeixement i manca de mitjans sumant moltes morts diàries, el CAP Castellar vivia un procés de metamorfosi provocat per una realitat impossible de gestionar amb les maneres de fer prèvies a la pandèmia. En concret, va ser entre la segona i la tercera onada que el CAP va començar a prendre el pols a la nova situació tot i que amb grans limitacions i amb grans problemes per absorvir les peticions de la ciutadania. Algunes dades posen de manifest les dificultats per mantenir en peus l’atenció primària: el gener passat, per exemple, el CAP va superar les 10.000 visites presencials i les 8.000 no presencials i es van arribar a fer 500 baixes en un dia per culpa de la variant Òmicron. El mes passat, justament el ple va aprovar per unanimitat una moció on es demana reforçar el CAP i recuperar els serveis eliminats durant les retallades com les urgències 24 hores.
La vacuna, el tallafoc
Quan a finals de desembre del mateix 2020 es va començar a vacunar la població de risc i la gent gran de les residències, el sentiment d’alleujament es van estendre a Castellar del Vallès. De seguida, moltes veïnes i veïns van optar decididament per punxar-se una de les vacunes més ràpides en desenvolupar-se de la història. Ja són més de 20.400 persones les que tenen pauta completa (82% de la població) i unes 10.500 les que han rebut la 3a dosi o de record (47% de la població). Uns números que estan en la mitjana catalana. En aquests moments, justament el CAP insisteix en la possibilitat de continuar vacunant amb cita prèvia al mateix municipi. Per a la història local quedarà el paper que va jugar la castellarenca Dolors Alcaraz, infermera que va administrar la primera dosi a la regió sanitària (va ser a Marina Benavent, de 84 anys, resident a Sabadell Gran).
Impacte socioeconòmic
L’excepcionalitat del moment viscut va requerir un esforç també extraordinari per part de les administracions -de fet aquests dies s’està confirmant l’arribada a Castellar dels fons Next Generation sorgits a Europa com a inversions revitalitzadores-. El ple municipal va adoptar una posició de consens per aprovar amb celeritat un pla de reactivació que ja el 18 de març -quatre dies després de decretat l’estat d’alarma- es començava a desplegar. Els col·lectius en risc i el comerç van ser els principals destinataris dels ajuts directes però també de supressió de taxes o impostos.
I ara què
Dos anys després i tot just en un moment en què s’ha sortit d’una duríssima sisena onada per culpa de la variant òmicrom, encara no s’ha pogut assolir la normalitat. La mascareta continua ben present a espais interiors i, de fet, en els darrers dies la davallada de contagis s’està alentint. Tot i això, la incidència a 7 dies ha baixat per sota dels 300 casos per 100.000 habitants. Les autoritats sanitàries estan valorant suprimir l’obligatorietat de portar mascareta a les aules després de Setmana Santa. En aquest escenari actual, el regidor de Salut, Joan Creus, apunta que “és obligatori no abaixar la guàrdia per si arribés una setena onada”. Creus també avança que l’Ajuntament acompanyarà la setmana vinent al Parlament la plataforma per una salut digna “per demanar més recursos per l’atenció primària”, una de les problemàtiques col·laterals que ha posat de manifest la pandèmia.
