El passat 1 d’octubre vam tornar a omplir els carrers. Els vam omplir de dignitat, però també de coratge i determinació. Vam protestar unides contra la violència policial desmesurada de feia exactament un any. Ens vam manifestar contra la monarquia, una institució feudal imposada, que no només no va condemnar la violència de la policia espanyola, sinó que en va fer escarni. Vam reunir-nos per protestar contra la repressió d’un Estat i la seva (in)justícia, que
empresona les dissidents pel simple fet de pensar diferent. Però, no ho oblidem, el passat 1 d’octubre també ens vam manifestar per reivindicar-ne el mandat als partits que governen la Generalitat, aparentment més preocupats per interessos partidistes que per fer efectiva la República.
A l’acabar la manifestació i davant del Parlament hi va haver alguns “aldarulls” entre la policia i manifestants, que en cap cas van ser actes violents. Però en aquesta ocasió no ha estat només la premsa espanyola qui ha difós el discurs de l’ús de la violència per part dels manifestants,
sinó que també alguns mitjans catalans i inclús alguns sectors d’ERC i JxCat l’han comprat.
Anem amb compte! Perquè si es consideren aquests fets com a violència; no ho són també els de la passada tardor a les portes del Departament d’Economia que han estat l’argument per empresonar els Jordis? Hem de tenir molta cura amb les paraules i la retòrica que utilitzem.
L’Estat necessita desesperadament que cali el discurs de la violència per justificar el captiveri de les nostres preses polítiques i les persones que estan essent reprimides. Des de la CUP Castellar creiem que acceptar el discurs i la retòrica de l’Estat és cometre un error molt greu que ens allunya dels nostres objectius: fer república, l’alliberament de les preses polítiques i el retorn de les persones exiliades. Cal no ser còmplices de la mentida i evitar així fer-nos un tret al peu.
