L'1 de novembre passat vam sortir una bona colla de castellarencs i castellarenques amb dos autocars amb destinació presó de Lledoners, amb motiu de donar escalf als nostres presos polítics i a les seves famílies. Allà, ens vam trobar amb unes 15.000 persones de diferents poblacions del territori.
Personalment, vaig marxar il·lusionat pel fet de saber que la presència de tots i totes els que érem allà, seria, si més no, una vàlvula d’oxigen, que sabessin que no estan sols aquells que injustament estan empresonats pel fet de defensar uns ideals, per tirar endavant un mandat que els ciutadans i ciutadanes d’arreu de Catalunya reclamem des de fa molts i molts anys, posar unes urnes i decidir el nostre futur, aquest és el greu delicte que van cometre, deixar parlar els ciutadans i ciutadanes a través d’unes urnes, tant els que volem la independència de Catalunya com els que no.
Vaig tornar trist, pensant en ells, amb els seus fills, dones, companyes, pares, mares, amics... trist perquè jo podia tornar a casa i ells es quedaven engarjolats injustament per la repressió de l’estat espanyol, un estat venjatiu i gens respectuós amb la democràcia, un estat amb una justícia que no se la creu ningú. Només cal recordar la justícia d’Alemanya, Suïssa, Bèlgica... no veuen, en cap cas, ni delicte de rebel·lió ni de sedició. Alguna cosa està passant, però, mentrestant, ells tancats a la presó preventiva, a l’espera d’un judici que de ben segur serà injust. De fet, la fiscalia ja demana més de 200 anys de presó per a tots. Es refermen amb aquesta farsa de rebel·lió i sedició, sense que en cap cas hi hagi hagut violència, un factor fonamental; només va haver-hi urnes i paperetes. L’única violència que va haver-hi va ser la de las Forces de Seguretat de l’Estat, l’1-O.
Avui em sento encoratjat, amb ganes de lluitar per la seva llibertat, que, en definitiva és la meva llibertat, és la nostra. Ells estan allà empresonats, per tots i totes nosaltres, per defensar el nostre dret a decidir, el nostre futur, per posar urnes. I sí, seguiré treballant i mobilitzat allà on faci falta fins a aconseguir la seva justa llibertat, per aconseguir la plena llibertat en forma de República de tots i totes nosaltres. No defallirem, com deia Martí Pol, “que cadascú es vesteixi com bonament li plagui, i via fora!, que tot està per fer i tot és possible”.
*Regidor d’ERC
