Explicar
Explicar.|| JOAN MUNDET
20/07/2018 Opinió
La virtut de fer-se gran
Anton Carbonell

L'escriptora Natàlia Ginzburg té unes paraules lluminoses sobre l’educació dels fills, que són bones de recordar sempre i que es poden aplicar a totes les etapes de la vida humana. Creu que, als fills, no se’ls han d’ensenyar les petites virtuts, sinó les grans: “No els hem d’ensenyar l’estalvi, sinó la generositat i la indiferència cap als diners; no la prudència, sinó el coratge i el menyspreu del perill; no l’astúcia, sinó la franquesa i l’amor a la veritat; no la diplomàcia, sinó l’amor al proïsme i l’abnegació; no el desig de l’èxit, sinó el desig d’ésser i de saber”. La pràctica d’aquestes grans virtuts, sens dubte, ens permeten aspirar a la felicitat del camí de la pròpia existència i ens donen pautes per al millorament personal. I, potser, quan arribem a una edat avançada, instal·lats en una jubilosa jubilació, és el moment adequat per sentir-nos implicats en projectes i en vivències que, lluny de recloure’ns en un clos, ens conviden a l’activisme humanista i vital. Com diu el poeta Pere Quart, és quan més cal posar les mans i el cervell “ a profit de tu, / a profit dels teus, / a profit de tots”, perquè: “Tot depèn de tu / i de cadascú”. 

 
És aquest “desig d’ésser i saber”, de què parlava Natàlia Ginzburg entre altres virtuts, el que hem de mantenir ben viu i, alhora, evitar el conformisme, la passivitat i la manca de pensament crític. Encara som a temps d’aprendre nous coneixements i de gaudir d’experiències culturals que ens enriqueixin. I, en aquest sentit, tenim la sort de comptar amb espais com l’Aula d’Extensió Universitària per a Gent Gran de Castellar del Vallès, una institució que ja depassa els 400 socis, i que ha esdevingut un referent de qualitat educativa i cultural de la nostra vila.


Fer una llista de les personalitats que han anat desfilant per les conferències de l’Aula seria una tasca interminable. Els dimarts dels tres trimestres de cada curs, hi ha hagut una xerrada de temàtiques ben diverses –molt sovint d’una actualitat absoluta-. Quedi dit, però, que durant el curs 2017-2018 hem pogut gaudir de periodistes com Mònica Terribas (“La comunicació en temps de crisi”) i Vicenç Lozano (“Cuba, el difícil camí cap a la democràcia”), divulgadors de la ciència com Xavier Roqué (“Marie Curie, dona de ciència: una lectura actualitzada”), escriptors com Ramon Solsona (“El llegat de les hidroelèctriques. Materials per a una novel·la”), filòsofs com Joan Manuel del Pozo (“El camí de la felicitat o la felicitat del camí”), economistes com Joan Tugores (“El futur d’Europa: integració o decadència”), divulgadors de la música com Joan Vives (“Gioachino Rossini, el cigne del “Bel Canto”. 150 anys de la seva mort”) o historiadors com Jordi Casassas (“Catalunya fa 100 anys. Entre l’Unionisme i l’Autonomisme”). Al llarg del mes de febrer, el musicòleg Joan Vives va fer un curs de tres sessions sobre Mozart. I s’han organitzat sortides culturals a Món Sant Benet (Un dia amb Ramon Casas) – Fundació Alícia, a la Cerdanya (“El Castellot” 2.500 anys d’història) i al Delta de l’Ebre - Els Ports – Horta de Sant Joan. També, s’ha fet un viatge de final de curs de cinc dies a Lituània. Tant el primer trimestre com el tercer han tingut actes de cloenda, respectivament, amb la Banda de Música de Sabadell i amb La Vella Dixieland. 


Des de l’Aula s’ha començat a treballar la relació amb els centres de secundària. Alumnes de batxillerat han assistit a conferències que podien afavorir un posterior treball a classe o un enriquiment formatiu. Cal continuar en aquesta línia de connexió educativa amb els joves estudiants. A més, hi ha interès a fomentar la lectura, a través del contacte amb la Biblioteca Antoni Tort i amb les llibreries del poble. Sembla ser que, en sintonia amb la conferència inaugural del curs 2018-2019 dedicada a la figura de Pompeu Fabra, hi haurà una exposició sobre el seny ordenador de la llengua catalana durant el mes d’octubre a la Biblioteca. I tant de bo es pugui aconseguir que les llibreries de Castellar posin un punt de venda dels llibres del conferenciant convidat o de l’escriptor de qui es parla. Durant el primer trimestre del curs vinent, hi haurà xerrades sobre Maria Aurèlia Capmany, Montserrat Roig i Manuel de Pedrolo: seria magnífic posar les seves obres a l’abast dels assistents als actes de l’Aula.


El pròxim curs de l’Aula s’inaugurarà el 2 d’octubre de 2018 amb una conferència de David Paloma (“Els dos projectes de Pompeu Fabra”). Es compta amb la presència, al llarg del primer trimestre, de Míriam Hatibi, Pere Andreu Jariod, Mariano Marzo, Gemma Puigvert, Maria Àngels Cabré, Josep Lluís Carod Rovira, Lídia Herèdia, Lluís Font, Sergi Belbel i Sebastià Bennasar.   

 
No es pot oblidar que institucions com l’Aula són part d’un moviment cultural i educatiu que valora la formació en coneixements i en activitats socials i humanístiques que ens enriqueixen com a persones. Persones que, a la fi, volen ser encara un actiu, crític i amb voluntat de participació, en la construcció d’un nou país, a favor de la llengua i la cultura catalanes. Quina aspiració més noble practicar la virtut de saber fer-se gran sense perdre mai l’interès i la passió d’aprendre i gaudir de la bellesa i la saviesa.

 

Comparteix
M'agrada
Comentaris