Feia molts dies que tenia ganes de parlar de les barraques de vinya que tenim escampades pels rodals i la inauguració, la setmana passada, de la barraca de vinya de la Ronda Llevant, n’ha sigut l’excusa perfecte.
Com a veïna de la zona, aquesta inauguració em va fer especial il·lusió i és que a mi, aquestes “cabanetes”, que en diem a casa, sempre m’han agradat molt i quan surto a córrer o a caminar amb les meves filles, m’agrada descobrir que en van apareixent.
Aquestes barraques, formen part del nostre patrimoni i de la nostra història com a poble i és gràcies al grup de recerca de la Pedra Seca, del Centre Excursionista de Castellar, que les podem gaudir. De fet, aquest grup de veterans incansables, en tenen documentades més de 140 al nostre terme municipal i, no sé si ho sabeu però, cada una d’aquestes barraques té un número i un nom. Així, podeu trobar la barraca d’en Simeó Caba, la de la Sílvia, la de la Molsa, la del Pi o la del Mussol, però a mi, la que més m’agrada és la 142, la que trobareu pujant al Puig de la Creu per un dels seus corriols. Ja sé que no és la paraula tècnica però aquesta cabaneta, és “doble”!
Les barraques de vinya, com el seu nom indica, anaven molt lligades al conreu de la vinya. Aquest tipus de conreu obligava al pagès a una atenció gairebé constant al llarg de l’any, a diferència d’altres conreus com el blat on “només” calia prepara la terra, sembrar i segar. Degut a que el pagès s’havia de passar llargues jornades al camp, va néixer la necessitat de construir un refugi on buscar aixopluc o on guardar les eines per treballar la terra i evitar, així, haver-les de transportar diàriament. Castellar era terra de vinyes i en tenia fins a dalt de tot del Puig de la Creu, d’aquí que n’hi hagi tantes al nostre voltant.
Però tornant a la feina minuciosa dels nostres pedrasequers, segurament mai serem prou conscients del valorque té la feina que fan. Amants de la natura, excursionistes en gran mesura, reconstrueixen partdel què va ser Castellar fa molt anys. Des del nostre grup municipal vam presentar, ja fa un temps, una moció “Pedra Seca. Reconeixement i rutes”, on entre d’altres coses es demanava que des de l’Ajuntament es fomentés l’educació de la població en l’àmbit del patrimoni cultural i, en particular, de la pedra en sec, o bé, es promogués, fomentés i activessin rutes i recorreguts que incloguessin aquestes barraques. Potser seria bo començar per les escoles i instituts i portar als joves a fer un tomb per la història del seu poble visitant aquestes barraques que el grup de la pedra seca ens ha recuperat, o bé preparant activitats familiars per fer-hi amb els més menuts els caps de setmana, o béorganitzant-hi trobades musicals o literàries... perquè quan coneixem una cosa és més fàcil respectar-la i si la respectem, li sabrem donar el valor que li toca.
