Mercè Perna: "L’escola Sant Esteve va ser la mare de les altres escoles"

· Vas triar la professió per vocació?

Sí, a COU havia de triar carrera. El magisteri era un àmbit molt ampli on jo em sentia còmoda. I tot va anar rodat  perquè, en aquella època, l’educació va coincidir amb un canvi històric de país i era molt engrescador.

· Què passava en aquell moment?

Cap al 1978 - 80 es va iniciar una etapa molt emocionant en el món educatiu, volíem trencar estructures del passat. Veníem de les Escuelas Nacionales i va començar el que es va dir una Escola Activa. El canvi iniciat per Rosa Sensat.

· Com era l’escola quan vas començar a treballar?

A l’època que em vaig iniciar hi havia cooperatives de pares i mestres que volien fer canvis, eren un conjunt d’escoles que es deien CEPEPC (Col·lectiu d’Escoles per l’Escola Pública Catalana). Vaig començar al barri de la Trinitat Nova de Barcelona. Es vivia molt intensament, els pares estaven immersos als canvis, no fèiem reunions de pares, fèiem assemblees que acabaven a les 3 de la matinada! Hi havia molt per construir. Cada família aportava la quota que podia, i qui no podia aportar, no ho feia. Al cap d’uns 5 o 6 anys la Generalitat assumiria el professorat i, a canvi, les escoles cediríem els espais i material.

· Quan vas entrar al Sant Esteve?

Va ser l’any que, a Castellar, hi havia tanta natalitat. L’Emili Carles ja existia i s’explica que, un bon dia, un dels mestres va agafar els llibres i va dir als alumnes: - Va, que ens n’anem a fer classe al Sant Esteve! I van anar a l’edifici central de l’escola - ara té 42 anys - amb una llibreta, una pissarra i un guix, i així va començar l’escola. Hi havia dies que arribar al Sant Esteve era ben complicat, si plovia o feia massa calor. A mesura que creixia la natalitat s’ampliava l’escola mentre se’n construïa una altra. Al nostre edifici s’hi va ubicar el Bonavista, el Mestre Pla, el Joan Blanquer i, finalment, El Sol i La Lluna. Es van fer els barracons i a l’edifici d’infantil del Sant Esteve hi havia 3 classes de P3, 3 de P4, etc... El Joan Blanquer tenia un equip directiu i tot. L’escola Sant Esteve va ser la mare de les altres escoles.

· Creus que és important conèixer el passat de les escoles?

Sí, a l’escola donem molta importància a les arrels, tant dels  infants com dels edificis. Aquest reconeixement és fonamental. Les escoles, d’alguna manera, són un reflex de la societat, tots els canvis que es produeixen els rebem en primera persona. Cada generació dona importància a coses diferents i l’escola ha de saber fer l’acompanyament de tots aquests canvis.

· Per què formeu part de la Xarxa d’Escoles Sistèmiques?

En un moment determinat, a l’escola hi va haver desavinences entre pares d’alumnes i vam decidir posar la mirada en l’educació emocional. Vam tenir una formadora en pedagogia sistèmica, una ensenyança que es basa en tres puntals: el respecte a les arrels, la no exclusió i l’equilibri entre donar i rebre. Això es pot aplicar a un claustre, a una classe, a una AMPA, a una empresa, a la família. Des del 2008 formem part de la Xarxa d’Escoles Sistèmiques i, des d’aleshores, és un puntal per a l’escola. No jutjar és un gran pas, i no etiquetar els alumnes obre moltes portes. Tenim un blog que es diu ‘Mirar amb bons ulls’ i a l’escola sempre intentem seguir un protocol d’acollida i de comiat, tant per a nous mestres com per a noves famílies.  L’equip de mestres ho té molt interioritzat i el claustre sempre fa alguna sessió sistèmica.  És molt important cuidar les famílies.

· Et serà fàcil dir adeu a l’escola?

Ser mestra és una manera de viure. Vas creixent com a educadora però també com a persona. La formació a l’escola també et forma personalment. Hem après matemàtiques, a conèixer millor el temps... Ara s’aprèn d’una manera diferent d’abans, no memorística sinó motivadora, i amb la tecnologia. Mestre i alumne exploren junts, nosaltres els ajudem a prendre estratègies, a buscar i contrastar perquè puguin anar per la vida i sàpiguen treballar en equip. Deixaré les responsabilitats que suposa la direcció però els aniré a visitar.  No me n’aniré del tot, hi seguiré tenint un vincle molt fort.

· Hi ha algun moment que t’hagi emocionat especialment?

Els que més m’han emocionat són els actes d’escola, quan hi som tots. Hi ha més de 320 famílies al Sant Esteve. Per Nadal i fi de curs hi són des dels alumnes de P3 fins als de 6è, i estem junts.

Les 11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Optimista

Un defecte que no pots dominar?
Tossuda

Un referent?
Jorge Wagensberg

La teva paraula preferida?
Enraonem

Quin plat t’agrada més?
Els arrossos m’agraden tots

Un llibre?
‘El clan del oso cavernario’, de Jean M. Auel

Un color?
El blau turquesa de les platges

Una cançó?
‘Halleluyah’, de Leonard Cohen

Una pel·lícula?
‘Bailando con lobos’ i ‘Memorias de África’

Un somni?
Viatjar fora de temporada

Un comiat?
Fins aviat!