Lamine Souane, traductor i president de l’Associació Afrocatalana d'Acció Solidària
Lamine Souane, traductor i president de l’Associació Afrocatalana d'Acció Solidària. || R. GÓMEZ
26/10/2018 Entrevista
Lamine Souane: "Els polítics no afronten la crisi migratòria per por a perdre vots"

És un enamorat del paisatge de Castellar però no oblida el seu país d’origen, el Senegal. En Lamine (38 anys), dedica bona part del seu temps a projectes de cooperació internacional, de voluntariat i d’acollida per a nouvinguts. 

Rocío Gómez

 · Fa 10 anys que vas deixar el Senegal. Què et va atrapar de Castellar del Vallès?
Després de passar per Tenerife, Fuerteventura, València, Castelló, Granollers i Sabadell, vaig arribar a Castellar del Vallès. M’agraden molt la tranquil·litat i el paisatge de la vila. De vegades faig més volta per tornar a casa per gaudir del paisatge. De fet, des del meu pis puc veure les muntanyes de Montserrat i alguns dies fins i tot Barcelona. Castellar és un lloc molt acollidor. És el meu poble. Aquí treballo a Digiproces i també com a traductor.


 
· Com sorgeix la idea de crear una associació per a nouvinguts?
Crec en el voluntariat des que era un infant. La meva mare era activista al Senegal, exercia de mediadora i de portaveu de les dones senegaleses, reivindicava els seus drets. De ben petit, amb set o vuit anys, l’acompanyava a les assemblees, a les reunions i a les negociacions. A més, la mare sempre m’ha encoratjat a treballar per la comunitat. A l’institut del British Council, amb els companys de classe, em vaig implicar en diverses associacions per millorar el nostre barri. 

 

· I un cop arribes a Catalunya, vas fundar l’Associació Afrocatalana.
Després d’una primera entitat a Granollers, quan em vaig establir aquí vaig fundar l’Associació Afrocatalana d'Acció Solidària el 2011. A més, des del 2016 sóc president de la Federació d’Associacions d’Immigrants del Vallès, amb seu a Sabadell. Des de l’associació, entre d’altres activitats, organitzem cursos de català per a nouvinguts amb la col·laboració del Consorci per a la Normalització Lingüística. Els cursos són oficials i, per tant, el certificat té validesa. D’altra banda, oferim cursos d’informàtica per a dones. La formació és molt important per a la reinserció en el món laboral. La majoria de dones a qui donem suport són subsaharianes i magrebines.

 

· També heu posat en marxa iniciatives de cooperació internacional.
Sí, a Gàmbia i al Senegal, amb el suport i la implicació dels ajuntaments tant de Sabadell com de Castellar del Vallès, que, a hores d’ara, és qui principalment ens dona un cop de mà. Per exemple, amb l’ajuntament de Castellar hem posat en marxa un gran projecte d’hort urbà. Disposem de dues hectàrees d’hort al Senegal. Des d’aquest estiu se’n cuiden 43 dones senegaleses. L’agost passat, aquestes dones van rebre formació en horticultura, cuina i nutrició per part de professionals voluntàries d’aquí. L’objectiu és que les dones siguin autònomes i puguin viure del què treballen.


 · Un del pals de paller de l’Associació Afrocatalana d'Acció Solidària són els projectes educatius.
Amb l’ajuntament de Castellar, hem  construït dues aules a l’Ècole 4 de Marsassoum i hem rehabilitat cinc aules de primària a la zona de Pachar, a Gàmbia. A més, la setmana passada vaig tornar a Senegal acompanyat de sis metges espanyols especialitzats en radiologia i ecografies per oferir formació als metges locals, i per portar una màquina per fer ecografies.

 

· Què trobes a faltar del Senegal?
El temps. Aquí no tens temps per a tu mateix. Tothom està estressat. Allà no existeix l’estrès. Si visqués al Senegal, tindria potser deu hores per a mi i li’n dedicaria sis a feina. També trobo molt a faltar la família i el menjar. Al Senegal la base de la nostra cuina és l’arròs i el peix. M’agradaria que obrissin un restaurant senegalès a Castellar. 

 


·  Què exportaries d’Àfrica a aquí?
El sentit de comunitat. Per a vosaltres és molt difícil deixar de ser individualistes. Al Senegal, sobretot als pobles, la gent encara viu en família, en solidaritat.  Ens ajudem, ens truquem constantment, i és habitual trobar-nos a casa dels veïns per xerrar i compartir una estona. Estem molt més cohesionats socialment. En canvi, aquí, cadascú a casa seva i tranquil. Això no és bo per a l’ànima.

 

· Què sents quan llegeixes notícies sobre la crisi migratòria?
Molta vergonya, tant pels països d’origen dels immigrants com pels països acollidors. El països d’origen no gestionen bé els recursos, no tenen cura dels seus ciutadans, que han de marxar per buscar-se la vida. Ningú no deixa el seu país en pastera per gust. Els líders polítics europeus no fan accions d’ajuda humanitària, no afronten la crisi migratòria  per por a perdre vots. 

 

 

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
La sinceritat


No m’agraden...
Les mentides


La teva expressió preferida?
M’encanta


Un color?
El lila


Quin plat t’agrada més?
El kebab


Un animal?
El lleó


Un músic?
Bob Marley


Un racó de Castellar?
El seu paisatge


Un país?
El Quebec


Un viatge pendent?
Guinea Conakry i Bissau


La felicitat és...
Donar-te als altres

 

Comparteix
M'agrada
Comentaris