· No estudiaves?
No em motivava res. Jo anava provant cursos, perquè els meus pares em deixessin tranquil, però em matriculava i no hi anava i em feien fora de tots. En aquesta mateixa època vaig començar a quedar amb gent que es movia pel món de la nit i de ser un apassionat del bàsquet -vaig jugar molts anys al Club Bàsquet Castellar- vaig anant deixant els entrenaments i el meu únic objectiu era sortir de festa. Van ser dos anys molt caòtics.
· Quin va ser el punt d'inflexió.
De sobte, un dia em vaig veure amb 17 anys i sense estudis, sense cap experiència laboral i em va cridar l'atenció un curs al Vapor Llonch d'Assistent Especialitzat en Alzheimer. Aquest cop vaig ser conscient que no podia desaprofitar l'oportunitat. Paral·lelament vaig començar a fer un voluntariat a la residència Albada del Parc Taulí amb gent amb demència i Alzhemier. Va ser un clic a la meva vida perquè per fi vaig saber el que m'agradava, la meva motivació era ajudar les persones.
· I què vas fer?
Em vaig apuntar al curs d'accés a la Universitat a l'Escola d'Adults de Castellar i em va sortir feina a la botiga H&M. Aquí ja em vaig posar seriosament amb els estudis, vaig deixar les influències negatives d'algunes persones i vaig aprovar.
· I t'entra el cuquet de la universitat?
Primer, vaig començar el Grau Superior d'Integració Social, que aleshores no era tan conegut. Per a mi la universitat quedava molt lluny, però a mesura que anava estudiant, m'adonava que aquell noi que feia 'xuletes', que no anava a classe, que es copiava dels companys i que no aprenia res, va passar a esforçar-se per coses que l'interessaven, a participar a classe, a llegir pel meu compte... Llavors vaig pensar, per què no provar la Universitat? Així vaig començar Educació Social que tot just acabo ara. Quatre anys de formació que anava combinant amb altres feines relacionades amb l'àmbit.
· Per exemple?
A Castellar vaig estar treballant a pisos amb gent amb diversitat funcional amb TEB Vallès. Una experiència dura, però enriquidora. També he fet les pràctiques a la Fundació EveHo, a pisos tutelats i a residència de treballadors, i he estat un any i mig amb el programa PAE, d'Espai Social de Sabadell, fent acompanyament educatiu.
· Amb quin col·lectiu prefereixes treballar?
El que més m'agrada és treballar amb joves. Jo sempre dic que sóc professional de les meves experiències. Els xavals amb els que treballo em recorden moltíssim a mi. Però tampoc val explicar la teva experiència i posar-te d'exemple. Pots recomanar i quan arribes a un punt de confiança, llavors compartir alguna intimitat. Primer t'han de veure com un professional que vol ajudar-los.
· Quina és la pitjor edat?
Potencialment són molt conflictius de 14 a 17. La majoria de problemes venen a través de quatre punts: la situació familiar, xarxes socials, drogues i la influència del grup d'iguals. I això es pot manifestar de moltes maneres. En violència, compulsivitat i agressivitat, es pot manifestar en falta de comunicació, en manca d'habilitats socials i en dificultats emocionals.
· Ara treballes a Ripollet
Sí, sóc educador de carrer, i treballem conjuntament amb serveis socials i l'Ajuntament. Primer vam fer una diagnosi sobre el jovent, després vam sortir al carrer i vam proposar una sèrie d'accions que ja hem començat a impulsar com un cinefòrum, també activitats d'oci nocturn, perquè els joves no marxin del municipi. La primera va ser un torneig de futbol i bàsquet i vam ser un centenar i la segona un cabaret night, amb 100 participants i quasi 1.000 persones de públic.
· Quin seria el missatge?
Que si vols, pots i troba allò que t'agradi. Es tracta de tenir paciència, no s'ha de forçar la màquina. Jo sóc un exemple, he passat de ser un ni-ni a ser un educador de carrer.
11 respostes
Un tret principal del teu caràcter?
Treballador
Un defecte que no pots dominar?
Impulsiu
Una persona a qui admires?
Els meus pares, l'Antonio i la Manoli
La teva paraula preferida?
Constància
Quin plat t'agrada més?
La pizza
Un estil de música
El rap i el hip hop espanyol
Una pel·lícula?
'El club de la lucha', de David Fincher
Un llibre?
'1984', de George Orwell
Un indret?
Sitges
Un viatge pendent?
Turquia
Un referent?
Martin Luther King