Icona vegetal

Durant els llargs i càlids dies estivals, un dels meus passatemps preferits, consisteix en escriure en plena natura i més encara si m'il·lumina l'ombra d'un arbre tan fantàstic com ho és l'alzina del parc de Colobrers. Tan imponent i fabulosa i no caldria dir que estampa viva inamovible de l'entorn natural Castellarenc.
He pogut comprovar, mesurant el perímetre del seu tronc, i fent uns senzills càlculs aritmètics que deu tenir al voltant dels docents anys d'edat, qual cosa em fa pensar en quantes vivències al llarg de dos segles haurà tingut, en quantes coses haurà observat, no se com, però observat en el seu entorn privilegiat. Quantes pluges, tempestes, nevades i ventades en els crus hiverns Castellarencs l'hauran sacsejat, quanta calor abrasadora haurà cremat la seva rugosa i forjada pell durant els xafogosos estius inmisericordes, quants ocells hauran cantat enamorats, dins la seva gàbia sempre oberta a la llibertat, quants nens i nenes hauran trepat jugant a les seves branques i ella orgullosa de suportar i a l'hora, sens dubte, gaudir de les seves trapella-des, quants caminants i ciclistes cansats de les seves singladures i dures pedalades pels nostres camins i pistes forestals, hauran repenjat la seva espatlla en el seu formidable tronc, per descansar i beure un glop d'aigua, de la font que agermanada al seu costat, també li atorga part de la ja seva, llarga, trajectòria a la vida, quants dies de soledat també necessària per la continuïtat l'hauran deixat descansar, esperant una nova aventura que la faci, si cal, encara més admirable.
Quantes i quantes coses més queden ara guardades dins la mina del meu bolígraf, per falta d'espai, no cal més dir que per molts anys, guapa.