L’Obra Social Benèfica: caminant cap als 100 anys

Una cinquantena de persones es van aplegar dilluns a la tarda, al Mercat Municipal, per assistir a la inauguració de l’exposició commemorativa dels 90 anys de la Fundació Obra Social Benèfica. 

Els plafons, ubicats davant les vidrieres del mercat, mostren a través de fets destacats, imatges i xifres, el tarannà especial que s’ha mantingut al llarg de tot aquest temps de l’OSB: l’arrelament al municipi i els estrets vincles entre la institució i la població. “Volíem donar la informació d’una manera amena, per això hem apostat per la infografia. Els números són el fil conductor. L’hem preparada d’una manera molt coral”, va explicar Oriol Vicente, del Centre d’Estudis Castellar.

Per inaugurar l’exposició, es van fer diferents parlaments. Lluís Bacardit, membre del Patronat i de la Comissió que ha organitzat l’exposició, va ser l’encarregat d’obrir-los: “L’exposició pot semblar, d’entrada, una mica nostàlgica, però no. És recordar els inicis de l’obra social, coneguda també com a hospital, i també ens encara cap al futur, cap als 100 anys, perquè hem de fer que perduri, ja que és una de les institucions més emblemàtiques”. 

^{Una cinquantena de persones es van aplegar per assistir a la inauguració / Q. Pascual}

La directora de l’OSB no va poder ser present a la inauguració, però la coordinadora Estel Arisa va transmetre les seves paraules: “Sento que és la nostra obligació retre un sentit homenatge a les persones que han fet possible el seu funcionament durant aquests temps i especialment en etapes molt complicades, com la Guerra Civil”.

Mossèn Txema Cot, rector de la parròquia de Sant Esteve de Castellar del Vallès i un dels patrons de l’entitat, va afirmar que li feia molta il·lusió passar per llocs on hi ha petjades de petits miracles. “Hi ha gent que no hi creu, jo diria que vingui i que conegui l’Obra Social. Un miracle d’entesa entre l’alcalde i el mossèn l’any 1922, que es van posar d’acord perquè vingués una comunitat de monges. Un miracle d’entrega i de servei, per mantenir la casa en peu”. 

^{El mossèn Txema Cot en el moment del seu parlament / Q. Pascual}

L’Alcalde, Ignasi Giménez, president de l’OSB, va confessar cert agnosticisme però va estar d’acord amb el mossèn en què l’OSB reuneix totes les condicions per ser catalogada com un miracle. “Això és gràcies al fet que és un projecte d’un conjunt de persones que ha considerat des dels seus inicis que era necessari que hi hagués aquest servei. L’èxit és perquè es tracta d’un fet col·lectiu”.

La FOSB i el Centre d’Estudis Castellar- Arxiu d’Història han fet una feina conjunta de selecció i de síntesi dels fets que s’han considerat més rellevants. A través de diferents plafons, es pot veure l’origen de l’entitat amb la Comunitat de Germanes Vetlladores de Sant Josep Vetlladores de Malalts, les aportacions i donacions que s’han fet al llarg de la seva història,  els diferents projectes d’ampliació, el projecte de  Ràdio i Gent Gran entre l’OSB i Ràdio Castellar o el voluntariat com a senya d’identitat de la institució. En un dels plafons es parla del futur de l’entitat que al 2028, l’any del centenari, vol ser un referent en l’atenció de les persones amb demència i amb malalties neurodegeneratives.

^{La mostra és un tast de la història de l’OSB i de la seva vinculació amb el municipi / Q. Pascual}