Saber esperar

Començo aquest text bo i sabent que tot seguit deixaré anar tot un ventall de reflexions, més o menys encobertes, que potser a algú faran riure. Tal com ja he dit en nombroses ocasions, una de les coses que m’esforço a no perdre del tot és la capacitat de sorprende’m. Procuro fugir, tant com puc, d’aquell tòpic que ve a dir que, a la meva edat, ja ho tinc tot vist perquè, curiosament, em passa just el contrari: visc defensant l’evidència que encara em queda gairebé tot per descobrir i el dia que deixi de tenir aquesta percepció, espero que sigui per anar a sopar amb Sant Pere, més que no pas per simple desídia.

El proppassat diumenge a les dues de la tarda, vaig acostar-me a la Nova Creu Alta per veure el partit de Lliga del Sabadell. Em cal suposar que els cervells pensants (molt ben pagats, per cert) que obliguen els clubs a disputar els seus encontres a aquesta hora tan desavinent, especulen amb els rèdits crematístics que aporten les televisions avantposant-los al fet de facilitar la conciliació familiar del cap de setmana. Així, doncs, blasmo d’aquest fet tan lamentable i de la poca sensibilitat que hom té davant dels horaris dels partits. En aquesta ocasió no vull fugir d’estudi i donar com a bona aquella expressió que tantes vegades hem fet servir en trobar-nos lligats de peus i mans: “Savis té l’Església que sabran respondre”...

Aquestes notes tampoc pretenen parlar de l’excel·lent i engrescadora arrencada de cavall (espero que no s’hi hagi d’afegir allò de l’aturada de ruc) que ha tingut el Centre d’Esports Sabadell enguany. Penso que no em correspon a mi, estendre’m en el tema esportiu, perquè com a espectador actiu del món del futbol professional em considero un nouvingut: fins a l’hora present, el meu món futbolístic sempre s’ha mogut en una altra òrbita molt més modesta. Arribats fins aquí, he de dir que el veritable motiu d’aquest text és deixar palesa una realitat que cada vegada va deixant de ser un fet sorprenent per esdevenir una quotidianitat: les persones hem anat aparcant la serenor que dona la perífrasi verbal “saber esperar”, fet del qual el món de l’esport tampoc no se n’escapa.

Sempre que m’ha estat possible he anat seguint l’esdevenir del Centre d’Esports Sabadell tot i que, la majoria de vegades, no hagi estat d’una manera presencial. La ràdio com a factor d’immediatesa i la premsa escrita com a suport subsidiari han estat sempre els meus aliats a l’hora de saber que es coïa a la Nova Creu Alta. Amb el pas dels anys i com que “hoy las ciencias adelantan que es una barbaridad” (segons resen uns versos de la sarsuela La verbena de la Paloma), vaig deixar d’esperar l’edició en paper del Diari de Sabadell per llegir la crònica gairebé al moment: al cap d’un parell d’hores d’haver acabat el partit, ja podia seguir-la des de la comoditat d’un ordinador o des del telèfon mòbil. Fa temps que tot plegat encara és molt més ràpid i el proppassat diumenge ho vaig poder comprovar. Estava avançant lentament, bo i enganxat a la corrua d’esquenes suades que anàvem abandonant l’Estadi, quan un cop d’ull fugaç a les notícies em va fer adonar que la ressenya del partit ja estava penjada a la web del rotatiu local. Ni cal dir que, al meu entendre, per molt hàbil que pogués ser el periodista que redacta la crònica esdevenia materialment impossible que els seus dits poguessin treballar a un ritme tan estratosfèric. Desconec el procés exacte que segueixen els nous periodistes a l’hora de redactar els seus textos. Per procurar treure l’entrellat als meus dubtes vaig adreçar-me a quatre saberuts de confiança (dit amb tot l’amor possible) i em van comentar no sé què d’una intel·ligència artificial (IA) que deixa escrit sobre la pantalla tot allò que vas apuntant verbalment. Així, doncs, aquests dies he volgut comprovar la veracitat d’aquestes indicacions a què, d’entrada, no vaig donar gaire credibilitat. Des de diumenge a la tarda estic fent pràctiques d’oratòria a casa davant de la pantalla del PC; no paro de parlar al micròfon de l’andròmina per veure que en surt: em meravella ser testimoni d’una novetat inesperada i gaudeixo d’allò més en veure l’obediència d’aquell menut estri que va escrivint tot el que li vaig dictant... Tot i això, sabeu de què m’ha servit aquest muntatge, tota aquesta posada en escena? Intuïu de què m’ha fet adonar aquest reguitzell de monòlegs i banalitats encadenades que hi he anat abocant? Que de l’única cosa que soc capaç amb la meva verbositat és concatenar un bunyol rere altre. De fet, voleu dir que parlo tan refotudament malament com em fa veure la màquina? He hagut d’esperar a la fredor d’aquesta mena de karaoke desvergonyit per adonar-me d’allò que els meus interlocutors habituals mai no han gosat dir-me a la cara? Jo sé que no soc cap mestre en l’art de la retòrica, però d’aquí a anul·lar la meva faceta de simple garlaire hi va un munt. En aquests moments em sento com un aprenent de trementinaire enverinat pels seus propis beuratges...

No puc acabar aquestes paraules sense afegir-hi una petita addenda del tot imprescindible. Com que tot això de la intel·ligència artificial no m’acabava d’encaixar, no he pogut resistir la temptació d’anar a conèixer al responsable d’esports del Diari de Sabadell que m’ha rebut molt amablement. En Marc Segarra Rodríguez m’ha aclarit que totes les cròniques que ells publiquen són fruit de la perícia periodística i la sapiència personal de cada membre de la plantilla del diari. Admeto que, per uns moments, he sentit una certa “vergonyeta” d’haver-ne dubtat i gairebé he acabat demanant-li perdó. De camí cap a casa dues coses he tingut prou clares: la primera, que havia de tornar a guardar el micròfon de l’ordinador a la caixa de les “causes perdudes” i deixar anar davant d’un mirall tots els meus fogots discursius i la segona que, en segons quins temes, val més fer un pas al costat i deixar via lliure a tot aquest espetec de jovent que puja amb força i de qui sempre podem aprendre... i molt! L’esdevenir del món ha d’ésser d’ells i, penso, que només a ells els pertany moldejar-se’l a la seva mida...

Afegeix L'Actual com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat.

Activar ara