És arquitecte de sistemes, dissenya sistemes de correu electrònic per a grans corporacions, una feina que no té res a veure amb una de les seves aficions: jugar. És un dels promotors del grup estable castellarenc Tasta Jocs
· D’on ve la teva afició pel joc?
Ve des de petit. Quan venia a passar els estius aquí, al carrer Caldes, feia timbes al garatge de Monopoly que duraven dies. Aleshores tenia 12, 13 anys. En aquella època no hi havia tants jocs com hi ha ara. A partir dels anys 90 se’n van començar a produir moltíssims, els anomenats de l’escola europea (Eurogame), com Catan. Son jocs de taula, no de rol, que de vegades la gent els confon.
· Què és un Eurogame?
Un Eurogame és un joc que es basa en les regles del joc i no importa tant la temàtica. Normalment són jocs de gestió. El jugador ha de gestionar persones, recursos, coses... Els Ameritrash es caracteritzen per tenir moltes miniatures, molt poques regles, són molt oberts i tenen moltes excepcions a la regla. És anar fent una aventura, amb un ninot, a sobre d’un tauler. Són jocs de campanya que poden ser molt llargs.
· Quin dels dos t’agrada més?
Jo jugo a tot i es pot compaginar, però a mi personalment m’agraden més els Euro. Jo soc de jocs de taula, anomenats, moderns. Són jocs amb normes que no eliminen jugadors, intenten que ningú deixi de jugar. Alguns exemples són Cuzco, Tikal, Amun-Re, Tzolk’in, Zombicide o 7 wonders.
· Quant fa que jugues?
Els primers jocs moderns que vaig tenir els vaig adquirir cap el 1996. I he anat comprant-ne fins ara. L’última vegada que els vaig comptar en tenia 402. Alguns encara ni els he estrenat. Tinc de tots tipus, molts Euros, també Ameritrash i jocs de cartes típics, per passar el temps, ràpids, se’n diuen.
·Tabú, Trivial, Party, Uno... també són jocs d’aquest tipus?
No, aquests que dius són jocs de societat. Són senzills, no t’has d’escalfar gaire el cap i són divertits, per passar l’estona. Hi ha molta tipologia de jocs.
· Hi ha indicis que a la prehistòria ja hi havia jocs i jugar és comú en totes les cultures.
Sí. El joc ha estat sempre lligat a l’ésser humà. És una forma d’entreteniment i tots necessitem entretenir-nos per evadir-nos de les obligacions. A més, aquest tipus de jocs t’ajuden a concentrar-te, a veure situacions des d’un altre punt de vista...
· Perquè deixem de jugar quan ens fem grans?
Perquè fem més cas de les nostres obligacions que del nostre lleure. No trobem mai temps per divertir-nos o la gent es diverteix d’una altra manera, en comptes de jugar, anem a mirar un partit de futbol o una pel·lícula. I també hi ha molt desconeixement, els jocs de taula que es venen als grans magatzems són sempre els mateixos... potser si la gent els conegués veuria que són divertits i que tampoc és perd tant de temps jugant, que no han de ser partides llargues.
· Quin recomanes per iniciar-nos?
Un que és molt fàcil i a més hi ha versió junior és el Carcassone o l’Stone Age, que tracta de controlar una tribu, fer-la créixer, els has d’alimentar, construir cabanes... és fàcil i a més en una horeta ja has pogut fer una partida.
· Com sorgeix la idea de crear el grup de jocs Tasta Jocs?
Va ser idea de la meva dona. Em va dir, ‘perquè no poses un anunci a L’Actual per veure si altra gent vol jugar?’. Ho vaig fer i em van trucar Josep Maria Guitart, Pilar Dellunde... al principi quedàvem a casa, anàvem alternant i estava bé perquè cadascú tenim jocs diferents. Ens hem creat com a grup estable i ja en som uns 40. Està funcionant molt bé. Jo buscava algú per poder compartir jocs i passar una tarda, però ha anat creixent i estic molt content, perquè no m’ho esperava. A Castellar hi ha més afició al joc del que em pensava.
· Quan us trobeu?
Els divendres. Ara farem dos divendres tancats, és a dir, només per a adults, a El Mirador, després farem una oberta, fora d’El Mirador, on podran venir els infants i una altra, que farem un cop al mes, amb la gent de l’Espai Jove, perquè els joves es puguin introduir en el món del joc de taula i tinguin una altra opció d’oci a la vila.
· Què t’aporta a tu, jugar?
A mi se’m passa el temps volant, és una desconnexió total perquè a més, són jocs immersius. I si jugues en família, per exemple, ara que tothom està tan enganxat a les pantalles, és una bona manera de compartir temps plegats.
11 respostes
Un tret principal del teu caràcter?
Extravertit
Un defecte que no pots dominar?
Tossut
Una persona que admires?
La meva dona
Quin plat t’agrada més?
Faves a la catalana amb menta
Un viatge pendent?
Al Japó
Un músic?
El rock progressiu
Un llibre?
‘1Q84’, d’Haruki Murakami
Una pel·lícula?
‘Amanece que no es poco’, de Cuerda
Un joc?
‘Terraforming Mars’
Un somni?
Fer un joc de taula
Un comiat?
Fins aviat
