Al darrer ple municipal, Junts per Castellar vam presentar una moció centrada en un problema molt concret que existeix al nostre municipi i que massa sovint queda invisibilitzat: habitatges que fa anys que estan tancats, abandonats o en procés de degradació, molts d’ells vinculats a herències no resoltes o fins i tot incorporats al patrimoni de la Generalitat sense cap ús social posterior.
Mentre moltes famílies, joves i persones grans tenen dificultats reals per accedir a un habitatge digne, a Castellar continuem tenint pisos i cases que acumulen anys sense activitat, alguns amb problemes evidents de deteriorament i sense que cap administració actuï de forma efectiva.
La moció que vam presentar no era una declaració ideològica ni un debat abstracte sobre el mercat immobiliari. Era una proposta concreta i de sentit comú.
Proposàvem:
• detectar aquestes situacions,
• coordinar millor els serveis municipals,
• fer seguiment dels habitatges abandonats,
• reclamar actuacions a la Generalitat,
• i estudiar mecanismes per recuperar immobles que avui no compleixen cap funció social.
També plantejàvem aprofitar indicadors objectius que l’administració ja té al seu abast, com llargs períodes d’impagament de l’IBI, habitatges sense consum de subministraments o situacions d’abandonament prolongat.
Aquesta iniciativa no va sorgir d’un dia per l’altre. Fa prop d’un any ja vam traslladar al govern municipal la necessitat de disposar d’informació i eines de seguiment sobre aquest tipus d’habitatges. Aquella petició va quedar sense resposta efectiva i, precisament per això, vam decidir portar el debat al Ple.
Durant la negociació de la moció, l’equip de govern va presentar esmenes que en rebaixaven part de la contundència inicial. Tot i això, des de Junts per Castellar vam actuar amb voluntat de consens i responsabilitat institucional, acceptant modificacions per facilitar un acord ampli davant un problema tan sensible com l’habitatge.
Per això ens va sorprendre especialment el vot contrari d’ERC.
No perquè discrepessin sobre una coma o una qüestió tècnica, sinó perquè la seva intervenció va evitar entrar en el centre real de la moció. En lloc de parlar dels habitatges abandonats, degradats o sense ús social que tenim avui a Castellar, van desviar el debat cap a una reflexió genèrica sobre totes les possibles tipologies d’habitatges buits.
Però la qüestió és molt més senzilla: hi ha habitatges tancats durant anys, alguns sense manteniment i alguns vinculats a herències o patrimoni públic, i el municipi no pot continuar mirant cap a una altra banda. La CUP, per la seva banda, va reconèixer obertament que compartia el diagnòstic de la moció i fins i tot va afirmar que hauria votat a favor de la versió original abans de les esmenes introduïdes per l’equip de govern. Tot i això, també va acabar votant en contra.
Una decisió difícil d’entendre quan el mateix grup admet públicament la gravetat del problema de l’habitatge i la necessitat d’actuar per ampliar el parc disponible i mobilitzar habitatges buits.
Perquè més enllà de les diferències sobre el redactat o el grau de contundència d’una moció, el que la ciutadania espera és que davant problemes greus els grups polítics siguem capaços d’avançar, encara que no sigui amb textos perfectes o màxims ideològics.
Des de Junts per Castellar continuarem portant propostes útils, concretes i orientades a resoldre problemes reals.
Perquè fer política municipal no és només gestionar expedients o discutir plans sobre el paper.
També és tenir iniciativa, posar problemes sobre la taula i impulsar solucions abans que sigui massa tard.
