Què n’hem fet, de la moció del bosc?

El setembre de 2023, al Ple de Castellar vam aprovar per unanimitat una moció d’ERC per intensificar la gestió dels boscos i fer-ne un seguiment real.
Vam aprovar acords concrets: revisar el plànol de franges i ampliar-les allà on tècnicament fos necessari, buscar més recursos, també econòmics, i trobar-nos com a mínim dos cops l’any els grups municipals, els Bombers, l’ADF i les entitats veïnals.
Han passat gairebé tres anys. Després dels incendis d’aquestes darreres setmanes i, especialment, de tenir tan a prop l’incendi de Sentmenat, ens hem de preguntar què n’hem fet, de tot allò que vam aprovar.
A Castellar, prop del 70% del terme és terreny forestal. Tenim urbanitzacions, masies i habitatges envoltats de bosc. De ramaderia, ben poca. I els pocs pagesos que encara treballen i viuen dels camps difícilment tindran tots relleu generacional.
El maig de 2023, des d’ERC vam sortir al bosc amb els Bombers Voluntaris de Castellar i responsables d’Acció Climàtica. Ens van mostrar la diferència entre un bosc gestionat i un altre on feia anys que no s’actuava.
Allà vam veure clar que la prevenció comença abans que arribi el foc: gestionant l’arbrat i el sotabosc, reduint el combustible acumulat i donant una sortida a la fusta retirada. Aquella visita va ser important per donar forma a la moció.
El Ple la va aprovar per unanimitat, però el govern del PSC encara no l’ha desplegat com vam acordar. El primer exemple és clar: les dues reunions anuals de treball i seguiment no s’han fet.
Després de la moció vam visitar els treballs forestals de les Arenes. Vam passejar i ens van explicar què s’hi estava fent, però no va ser una taula de treball per arreglar el problema. Ara ens hem tornat a trobar arran de l’incendi de Sentmenat perquè se’ns expliqués allò que ja ens havien explicat les xarxes. Personalment, la reunió hauria estat bé abans. Era necessari, però informar-nos després d’un incendi no substitueix la feina que havíem acordat fer abans.
Aquesta feina també s’ha de veure als pressupostos. Des d’ERC, en els pressupostos de 2024, 2025 i 2026 hem continuat demanant una aposta decidida per la biomassa. Hem assenyalat oportunitats concretes: els pisos de la Playtex, la Torre del Pont, l’Espai Tolrà i la piscina de Colobrers. Equipaments amb prou consum per donar una sortida estable i de proximitat a una part de la fusta dels nostres boscos. Però el govern del PSC no hi creu.
També hem proposat cada any crear ajuts perquè els propietaris gestionin les finques i retirin les capçades, prioritzant les zones de més risc amb el criteri dels Bombers Voluntaris i l’ADF. I res de res.
Mentrestant, la partida destinada a l’Associació de Propietaris Forestals de Castellar, Gallifa i Sant Llorenç continua sent només de 75.000 euros anuals, la mateixa quantitat que l’any 2023. Amb els costos pujant, mantenir la partida no permet mantenir el ritme. Probablement permet fer menys.
I de ramaderia pràcticament no en tenim. Quan hem plantejat els ramats de foc com una eina més per gestionar el sotabosc, hem arribat a sentir d’algú que mana molt que als ramats no els agrada el sotabosc de Castellar. La frase pot fer gràcia. El problema, no.
Cada pressupost és una oportunitat per posar-hi més recursos. Cada nou equipament és una oportunitat per apostar per la biomassa. I dos cops l’any, segons un acord que vam aprovar per unanimitat, ens hauríem d’estar trobant per treballar-hi. No està passant.
Cal agrair la feina dels Bombers Voluntaris de Castellar, de l’ADF, dels propietaris forestals, de la pagesia i de totes les persones que cuiden el territori. Però la responsabilitat política no pot recaure només en les seves mans.
Traiem combustible del bosc a l’hivern perquè no ens faci patir cada estiu. Perquè, veient les temperatures i com les gasten els incendis, massa sort estem tenint.

Afegeix L'Actual com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat.

Activar ara