No existeix un consens universal entre els historiadors a l’hora de posar-se d’acord en el final de l’edat mitjana. El consens general és que l’edat mitjana transcorre des de la caiguda de Roma al segle V fins a la caiguda de Constantinoble al segle XV, però com veurem, a l’hora de datar-ne el final existeix un cert debat.
Tenim historiadors que marquen el final de l’edat mitjana l’any 1455, amb la impressió de la primera Bíblia de Gutenberg. Altres consideren que el període acaba l’any 1492 amb el “descobriment” del nou món. Finalment, tenim qui considera que el final de l’edat mitjana cal situar-lo en el moment que Martí Luter penja les seves noranta-cinc tesis a la porta de l’església de Wittenberg.
La veritat, i és aquí on ve la meva reflexió, l’edat mitjana no va acabar en cap de les dates proposades. L’edat mitjana és més present que mai en la nostra societat del segle XXI. És pot pensar que això és una afirmació gratuïta, però convido el lector a reflexionar sobre les següents dades:
l’ésser humà segueix resolent els seus conflictes per la força de les armes.
Una molt petita part de la població mundial –s’estima que les grans fortunes del món estan en poder d’uns quants milers de famílies–, dominen i sotmeten tota la població del planeta; és a dir, uns set bilions i mig d’éssers humans. D’aquests set bilions i mig d’éssers humans, gairebé sis bilions viuen en absoluta pobresa.
Estem sent testimonis ara de les reunions de dos “caps tribals” que des de la taula del seu despatx han de decidir si els seus homes s’han de seguir matant o han d’arribar a alguna mena d’acord. Depenent de la seva decisió, molta gent patirà i morirà. Em pregunto si quan els homes i les dones del futur escriguin la història i hagin de decidir les diferents èpoques històriques, no consideraran el segle XXI com a part de l’edat mitjana.
