Com deia Epicur, per ser feliç és important posar el valor en les coses més petites. I per viure bé, cal envoltar-se de bons amics, calma, una mica de vi, pa i formatge.
Entràvem a Sant Feliu pel Pont del Turell, disposats a passar un diumenge epicurià en la millor companyia.
Volíem fer una excursioneta al Ripoll, aprofitant que ara baixa aigua, i que l’ombra i la humitat d’uns arbres que estan verds com mai ens oferirien una passejada agradable. Uns arbres que a l’estimat Manel Duque l’haurien inspirat per pintar incansablement.
Tot just passar el pont, al voral esquerra una vintena de cartells ens criden l’atenció: “Aquest lloc no necessita res teu, deixa’l net!”, “Emporta’t la teva brossa”… I a terra: un bolquer, gots de plàstics, llaunes, una xancleta, ampolles de vidre, preservatius …
Què fa que alguna gent sigui tan poc respectuosa amb la natura i amb la resta de persones que compartim i estimem aquest espai? La maltracten perquè són incapaços d’estimar-la? Segurament sigui aquesta, la raó. Perquè de contenidors per llançar la brossa en tenien. El Sant Jordi de l’any passat, Belén Teruel (periodista) i Llorenç Genescà (historiador) signaven el llibre Castellar del Vallès desaparegut. A la dedicatòria la Belen va escriure’m: “Espero que t’agradi aquest recorregut pels records de Castellar”.
Castellar del Vallès i Sant Feliu del Racó van trobar al Ripoll la font de riquesa i d’esbarjo. Les fotografies en blanc i negre tenen el poder de traslladar-nos al passat; unes imatges de carrers sense asfaltar, de vinyes i oliveres; de persones fent fontades als bullidors del Sabater Vell, de dinars populars, masies, jovent alçant el porró …. A la plana 148 hi ha una fotografia del 1925 de la Font de la Riera, famosa per les bones propietats de la seva aigua, rajant abundosament. Avui és un racó brut, deixat i inaccessible.
Recordo les excursions que, de petita, feia amb els pares a la Font dels Casots, i a la de Canyelles.
Les tardes d’estiu, quan recollíem mores, berenàvem i tornàvem amb la garrafa plena d’aigua i el cistell ple de mores. I tornem al present per ser conscients del que ha desaparegut i del que no hauria de desaparèixer.
Posem em valor i cuidem aquest entorn privilegiat que ens ha tocat viure, i gaudim d’un bon estiu amb salut, amics, i natura. Agafem forces per continuar treballant al setembre per la llibertat dels presos i pels drets fonamentals. La tardor promet ser molt intensa i cal que ens agafi en plena forma.
