Hi ha vides que deixen un llegat que no es pot mesurar. Algunes vides es converteixen, simbòlicament, en places, carrers, plaques o monuments. Aquesta setmana n’hi ha una, de vida, que s’ha encarnat en tot un edifici sencer.
Sí, l’Esbart: un edifici centenari on es cou cultura, art, poble i comunitat. Avui i per sempre, aquest edifici i els seus carrers seran memòria. La teva. Cresta amunt sempre, amic. Quina sort d’haver-te conegut.