Benvolguts infants:
Segur que tots vosaltres ens heu escrit una carta. Nosaltres, els Reis, també us voldríem adreçar unes paraules en què us volem explicar les nits de Reis de fa molt i molt de temps...
Ara ja fa uns anys ens passegem pels carrers de la vila amb carrosses molt ben guarnides i amb molts ajudants que ens fan més fàcil repartir les joguines a tots els nens i les nenes de Castellar. Però antigament, quan encara no hi havia carrosses, anàvem a cavall guiats per patges que agafaven les regnes i ens conduïen pels carrers on també saludàvem tota la quitxalla, que ens mirava amb cara d’il·lusió. Veníem de Sabadell per la carretera, i després de Castellar seguíem la nostra ruta cap a Sentmenat. Cada un de nosaltres portava un cavall de diferent color: blanc per al rei Melcior, ros per al rei Gaspar i negre per al rei Baltasar. Al nostre pas alguns ciutadans ens tiraven petards i, de vegades, els cavalls s’espantaven i ens havíem d’agafar fort a les regnes per no caure! Nosaltres, com ara, no tiràvem caramels perquè molts nens i nenes ens els demanaven a les seves cartes. Encara recordem un any que vàrem arribar a Castellar en helicòpter i vàrem aterrar al camp de futbol! Va ser tot un esdeveniment!
Després de passar per diversos carrers de Castellar arribàvem a l’Ajuntament, que abans estava situat al carrer Major, i allà érem rebuts per l’alcalde i la resta d’autoritats. Pujàvem per les escales interiors i sortíem al balcó principal, i allà l’alcalde adreçava unes paraules als castellarencs explicant les millores que s’havien fet al poble i que nosaltres ja havíem vist tot venint i les que trobaríem l’any vinent. Acabat aquest parlament adreçàvem unes breus paraules als nens i nenes i els demanàvem que anessin cap a casa a dormir.
Per agafar forces les autoritats locals ens convidaven a un petit ressopó al Bar Sant Jaume i, ja entrada la nit, ens adreçàvem a les cases per deixar els regals que els infants havien demanat. Sabeu com sabíem quants nens i nenes hi havia a cada casa? Ens deixaven una sabata per cada infant i així sabíem els regals de cadascú. Moltes cases ens deixàvem torrons i neules i una mica de vi dolç per seguir amb la nostra tasca de repartir joguines aquesta màgica nit. Com ara, sort en tenim d’aquests piscolabis!
Ara que hi pensem, els regals han canviat molt. Ara, la majoria de joguines són estris electrònics que molts cops ens costen de trobar, però abans portàvem als més petits joguines de fusta i de cartró, també nines de cartró, de roba i algunes amb la cara de porcellana, colors i altres estris per a l’escola, fruita i dolços. I per aquells menuts que no s’havien portat gaire bé els deixàvem carbó. Com veieu, aquesta tradició no ha canviat amb els anys.
Així doncs, porteu-vos bé, i quan ens veieu penseu que nosaltres ja hem portat als vostres pares i avis els regals que ens havien demanat a les cartes i que us coneixem molt bé, a tots, des de fa molt de temps...
Bona nit de Reis,
Melcior, Gaspar i Baltasar
