Cada dia apareixen notícies copsadores que ens plantegen preguntes tan doloroses com: què estem fent per matar la igualtat? Aquella lluita feminista que van començar dones valentes, exemples per a tothom, on ha quedat? Sembla que no hi tenim respostes. Hem avançat? Sí, evidentment, però què està succeint?
A la societat s’ha enquistat un debat, a vegades retrògrad, perquè tot això no va de lluita de sexes, va d’igualtat i dignitat, com no em cansaré de repetir, però sembla que vaig errada. Avui, en aquest indret que és casa nostra, hi ha una part d’homes que se senten discriminats per un feminisme creixent i una part gens menyspreable de dones que es manifesten obertament a favor de mantenir les tradicions, de continuar en un segon pla, de deixar que remin ells, sense entendre que la implicació de tothom en aquest canvi és una necessitat, una obligació que no ha de generar confusió per a cap persona. Es tracta d’una lluita justa, perquè no es demana res més que la recerca de la no discriminació.
Llavors què hem fet malament? Si estem segures que tenim raó, que el món serà més just quan hi hagi aquesta igualtat, per què no hem sabut transmetre a les noves generacions que això no va de lluitar entre nosaltres, que juntes, totes les persones, serem capaces de generar sinergies que ens apropin definitivament a aquesta idea d’igualtat a la qual tothom aspira? Per què no hem aconseguit transmetre el pensament que juntes tenim molt més a guanyar, que si voguem totes i tots en la mateixa direcció el trajecte és més planer i més satisfactori? Encara no tinc una resposta adequada. És evident que sempre hi ha gent que creu que qualsevol temps passat va ser millor, que si no es mouen res canviarà, que és millor mantenir-se en una vitrina sense pols que llançar-se al fang i veure què podem fer per canviar la nostra existència. Això és totalment fals, i ho veiem cada dia amb les noves tecnologies, amb les noves sexualitats, una veritat que no es pot obviar, és ja inabastable.
Així, veient com tot es mou, les escoles i centres de formació de persones adultes no som alienes a tots aquests canvis, ben al contrari, ens hem convertit en llocs de trobada, d’igualtat, de cohesió, d’intercanvi intergeneracional. Aquí podem gaudir d’una igualtat entre sexes, religions, estatus socials… Perquè què ens pot unir més que la voluntat d’aprendre, la necessitat de millorar com a éssers humans?
A les nostres aules es fa una tasca diària de formigues, perquè el nostre alumnat sí que de vegades porta les motxilles carregades de problemes, però això no serà motiu per jutjar ningú, és igual d’on vingui, no importa si professa una religió o una altra, no mirarem les persones per la seva forma de vestir, ni si són de sexes diferents. La nostra funció és acollir tothom, intentar informar que existeixen moltes visions del món, però que sempre s’ha de lluitar per apropar-nos a la idea d’igualtat i llibertat (sí, una altra vegada), perquè són aquests conceptes, aquests pensaments, els que ens defineixen com a centres.
De formar i acompanyar en aquest camí no ens n’hem oblidat mai, ja que la nostra implicació és més que solvent, així ho avalen els milers de persones que passen cada any per les nostres aules: perquè ens impliquem, perquè som conscients que per aconseguir petits canvis ens hem de mobilitzar, perquè no és gens fàcil remoure consciències, perquè s’han de superar els estereotips sexistes, perquè s’ha de prevenir la violència de gènere. Tot això ho superem cada dia juntes totes les persones que configurem aquesta formació, l’alumnat i el professorat, tot afavorint una perspectiva de coeducació. Per aconseguir-ho es duen a terme actuacions de sensibilització, s’elaboren materials divulgatius, es creen protocols, s’ofereixen les mateixes oportunitats, es fan exposicions, treballs i sessions que motiven, encoratgen, refermen i integren a totes les persones dels nostres centres.
Així, queda clar que encara que algú ens vulgui aturar, resistirem, perquè existeix una consciència feminista que ha marcat el canvi del temps, l’evolució de les societats i que ja no vol engabiar els ocells, sinó deixar-los en llibertat.
