DSC2842 scaled_1440x961
Moment de l'obra 'Els ocells' de La Calòrica. ||CEDIDA
03/02/2025
L'humor negre de La Calòrica

La proposta ‘Els ocells’ va omplir l’Auditori de gom a gom

Marina Antúnez

El públic tenia ganes de veure La Calòrica i això va quedar palès en un Auditori Municipal ple de gom a gom, dissabte passat. Aquesta vegada, la companyia presentava Els ocells, una comèdia irreverent que s’endinsa en el terreny de la política, de la religió i de l’status quo de la societat actual i que l’obre en canal.

 

La comèdia es remunta a l’any 414 a.C. quan Aristòfanes la va escriure. Va ser la primera comèdia que atacava les imperfeccions de la recent nascuda democràcia, a l'època.

 

I és l’any 2018 quan La Calòrica la recupera i en fa una versió lliure,  la reinterpreta, l’estripa i la converteix en una obra actual. La va presentar a la Sala Beckett i també va fer temporada al Poliorama. Ara, l’any 2025, l’obra encara conserva la seva vigència, és sorprenent, i per això segueix recollint aplaudiments fent gira per Catalunya.

 

Els actors Xavi Francés, Aitor Galisteo-Rocher, Esther López, Marc Rius donen forma als 18 personatges de l’obra. A l’escenari, els intèrprets estan esplèndids, caracteritzats amb un vestuari molt vistós i també molt convincent, on el públic hi pot veure la gran varietat d’ocells (puputs, gavines, coloms, flamencs, etc). Molt encertada és també la versió que ha fet el dramaturg Joan Yago, i la direcció del muntatge d’Israel Solà.

 

A l’argument, ens trobem un  jove empresari, el Pisteter, i la seva companya Evèlpides, que no poden tornar a casa perquè han matat la democràcia. Després de topar-se per atzar amb un ocell enmig del bosc, Pisteter decideix crear una nova ciutat als núvols, on ell serà el líder dels ocells.

 

El populisme, el capitalisme, la crítica ideològica i política al sistema, tot en clau de comèdia, són l’essència de la trama, que va posant sobre la taula l’ambició, l’astúcia, l’excentricitat, la luxúria, la covardia, la frustració, l’egoisme, i tants altres adjectius atribuïbles a la condició humana. En una obra on els ocells semblen humans.

 

A través d’un humor negre intel·ligent, La Calòrica aposta per un llenguatge específic i original, que permet desenvolupar un humor sarcàstic, absurd i caòtic en molts moments, que atrapa l’audiència.

 

Amb una oberta voluntat política, durant l’espectacle desfilen temes com ara la corrupció, la traïció als ideals i els mecanismes que fa servir el poder per assimilar qualsevol intent de canvi o revolució social.

 

En aquest muntatge, deconstrueix la democràcia i ens posa i qüestiona a tots, com individus socials. I també és per això, el teatre, perquè a més de de plorar i riure puguem reflexionar. En aquest cas, davant la de vegades terrible i miserable condició humana.

Comparteix
M'agrada
Comentaris